Dalí

Els museus que for­men part del tri­an­gle dalinià van rebre l’any pas­sat gai­rebé 1,4 mili­ons de visi­tants. Això els situa en el segon lloc del rànquing de museus més visi­tats a Cata­lu­nya, amb el permís del museu del Barça, que va rebre prop de 2 mili­ons de visi­tants, segons les dades ofi­ci­als del Depar­ta­ment de Cul­tura. Són dades gens menys­pre­a­bles, tot i que la rea­li­tat és que durant els últims anys el nom­bre de visi­tants dels museus Dalí havia anat bai­xant per dife­rents cir­cumstàncies, prin­ci­pal­ment, la crisi econòmica i el con­text polític inter­na­ci­o­nal. Avui no se sap com aca­barà aquest any, però també dife­rents cir­cumstàncies podrien aju­dar que el nom­bre de visi­tants dels museus Dalí es recu­perés. La pri­mera d’aques­tes cir­cumstàncies és de pura lògica: el sec­tor turístic pre­veu que aquest estiu sigui un dels millors dels últims anys. O sigui, que cal pre­veure que també per als museus. L’altra cir­cumstància és evi­dent, després de veure l’expec­tació que ha gene­rat l’exhu­mació del cadàver de Sal­va­dor Dalí per com­pro­var si té una filla o no. Són com­pren­si­bles les crítiques de la Fun­dació Gala-Dalí, però només per la fac­tura que haurà de pagar si les pro­ves de pater­ni­tat són posi­ti­ves. En el cas que siguin nega­ti­ves, no es pot negar que l’impacte publi­ci­tari del que ha pas­sat els últims dies al Museu Dalí de Figue­res és impa­ga­ble. Per més que la Fun­dació hagi amenaçat de recla­mar danys i pre­ju­di­cis, els bene­fi­cis que pot obte­nir els supera­ran amb escreix; això sí, sem­pre que els resul­tats siguin nega­tius. Ara com ara, tot fa pre­veure que l’atenció i curi­o­si­tat que ha des­per­tat tot ple­gat també des­perti més interès i curi­o­si­tat per anar al Museu Dalí, encara que sigui per veure on està enter­rat i, posats a ser esca­bro­sos, com­pro­var si el bigoti marca les 10, les 11 o les 12. O sigui que qui no es con­sola és perquè no vol. Dit això, també cal con­fiar que real­ment la justícia tin­gui un mínim d’indi­cis de la supo­sada pater­ni­tat, ja que en cas con­trari haurà con­tribuït a mun­tar un espec­ta­cle inne­ces­sari. Cal adme­tre que la posada en escena ha estat real­ment a l’altura del geni que era Dalí, que pot­ser sí que s’ho ha pas­sat pipa amb tot ple­gat. Només cal visi­tar els museus de Figue­res, Púbol i Port­lli­gat per cons­ta­tar que l’extra­vagància, la polèmica i l’espec­ta­cle sí que for­ma­ven part del seu ADN. I que encara seguei­xen donant bons ren­di­ments.