Estiu 1992

Als 25 anys de l’estiu del 1992, hem tin­gut més pre­sent l’estiu del 1993. Ha estat gràcies a la pel·lícula de Carla Simón que ens ha robat el cor i els sen­tits i ens ha fet recor­dar com fumàvem, tot i la res­saca olímpica. En aquest pre­sent en que mapem la rea­li­tat, fa 24 o 25 anys l’apamàvem. I ens sem­bla que les nenes Laia Arti­gas i Paula Robles han estat sem­pre a la pan­ta­lla del cine espe­rant que s’encengués el pro­jec­tor. Que només elles ens poden fer ver­sem­blant el drama de la sida, que s’ha endut pare i mare de la Frida. És una nena de 6 anys que acu­mu­larà les llàgri­mes per quan pugui plo­rar, feliç, ja acli­ma­tada a la seva nova família, del seu oncle i tieta. Estiu 1993 és el feno­men de l’estiu del 2017, en dura com­petència amb la Guàrdia Civil, que no perd plànol, com va fer el 1992. Quan vaig veure aquesta joia, aquesta opera prima tocada per l’èxit a Berlín, Màlaga i allà on es pre­senti, a Tar­ra­gona, a les Gavar­res només en feien un passi diari. Ja se sap que fins i tot sense que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal resol­gui, els nos­tres exhi­bi­dors i “majors” s’encar­re­guen que les car­te­lle­res cata­la­nes vagin molt per sota del 50% de films en català. En com­prar les entra­des em va sob­tar que la cai­xera em demanés si la volia veure al passi de les 18.15 h, perquè no la pro­jec­ta­ven a cap hora més. Però entenc que tre­ba­llen sota pressió lingüística. Set­ma­nes abans, quan vaig anar a veure Gru 3 el meu dolent pre­fe­rit, un home que par­lava en anglès amb el que devia ser el seu fill, va dema­nar el full de recla­ma­ci­ons per quei­xar-se que al pasquí de pro­pa­ganda amb els hora­ris de la pro­gra­mació set­ma­nal no hi havia prou cas­tellà.

El català els fa nosa. Els ofega. Aquests s’esti­ma­rien més que això, el cinema en català (i fins i tot la publi­ci­tat) sigui un ermot. El mateix TC car­re­gant-se el cànon digi­tal sobre les ope­ra­do­res de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons tor­pe­dina una de les noves vies de finançament del cinema català. Per això encara cele­bro més l’èxit d’Estiu 1993, perquè aquesta infan­tesa demos­tra una gran madu­resa.