Bola de neu

No és només que Aena, que té la pae­lla pel mànec, hagi tri­gat més de deu dies a reac­ci­o­nar davant la bola de neu que s’acos­tava rodo­lant en ple estiu cap a l’aero­port de Bar­ce­lona-el Prat, és també que la seva impli­cació en les nego­ci­a­ci­ons per des­llo­ri­gar la vaga és més que modesta. La direc­tora de l’aero­port actua de dis­cretíssim con­vi­dat de pedra en unes con­ver­ses que ja podrien haver arri­bat a bon (aero)port si l’indo­lent ges­tor del Prat hagués aga­fat el toro per les banyes i, per extensió, si el govern espa­nyol no estigués gau­dint de les vacan­ces, les matei­xes que els usu­a­ris de l’aero­port bar­ce­loní veuen com els les posen en perill. Tot ple­gat con­vida a pen­sar que han vol­gut dei­xar que la bola de neu es fes gran.