La ‘tribu’ dels demòcrates

Els que volen votar no en el referèndum d’inde­pendència també són dels nos­tres. Per molt que ens repe­tim que la inde­pendència només depèn de nosal­tres i que amb qual­se­vol par­ti­ci­pació el resul­tat s’apli­carà, una part impor­tant de l’èxit depèn que en l’àmbit inter­na­ci­o­nal es con­si­deri legítim el resul­tat del referèndum. Difícil­ment amb una par­ti­ci­pació molt baixa cap estat ens reco­nei­xerà quan inten­tem exe­cu­tar la inde­pendència.

La par­ti­ci­pació de part del votant no inde­pen­den­tista serà clau en aquest referèndum. Segons les enques­tes, més o menys un 70% dels cata­lans volen votar en un referèndum d’inde­pendència, però no ens podem que­dar en aquesta dada. A les enques­tes es mos­tren pre­ferències en un estat emo­ci­o­nal­ment molt neu­tre. Però la política, com tot a la vida, és emoció. Els ciu­ta­dans anem a les urnes pri­mer moti­vats per emo­ci­ons, i després per una anàlisi raci­o­nal. Si no acon­se­guim gene­rar una emoció que porti a votar aquest no democràtic i una part dels inde­pen­den­tis­tes con­di­ci­o­nals (aquells que vota­rien no vota­rien sí en qual­se­vol con­dició), només hi ani­rem els con­vençuts de la causa. Hi ha mol­tes emo­ci­ons que es poden moure en política: por, indig­nació, il·lusió pel canvi, etc. L’1-O la por i les emo­ci­ons nega­ti­ves les mou­ran els con­tra­ris al referèndum, a més la inde­pendència de Cata­lu­nya té mol­tes incer­te­ses a curt ter­mini i la idea i l’emoció pel canvi en alguns gene­rarà il·lusió, però en altres gene­rarà pors i dub­tes. La indig­nació ens porta més a la cris­pació que a posi­ci­o­na­ments inclu­sius. Quina emoció gene­ra­ria la mobi­lit­zació de part dels no inde­pen­den­tis­tes?

Una per­sona que feia un temps esti­mava molt, d’aques­tes que tenen idees intuïtives molt bones però que, com que les expressa des de massa endins i sense tami­sar, no se li acos­tuma a fer cas, em va par­lar del con­cepte tribu per dife­ren­ciar aque­lles per­so­nes amb les quals sen­tia un vin­cle com­par­tit i part d’un mateix pro­jecte col·lec­tiu de les que no. Sense ado­nar-se’n, aquesta per­sona tenia molta raó. Sen­tir-se part d’un pro­jecte col·lec­tiu i que els por­ta­veus d’aquest pro­jecte par­lin direc­ta­ment a un mateix és clau per a la vin­cu­lació política. Pot­ser el terme tribu evoca ele­ments antro­pològics des­en­cer­tats, però el con­cepte de sen­ti­ment de per­ti­nença és molt més encer­tat del que cre­iem.

Hem de fer que el referèndum de l’1 d’octu­bre s’enfo­qui apel·lant a la tribu dels demòcra­tes. Un votant del no és un dels “nos­tres” per als inde­pen­den­tis­tes, hem de trans­me­tre aquesta sen­sació, hem de ser cons­ci­ents que abans de gua­nyar un estat o no, ens uneix el fet de fer val­dre el prin­cipi democràtic. La cam­pa­nya ofi­cial del no cri­darà al sabo­tatge via l’abs­tenció. Per con­tra­res­tar això, hem d’acon­se­guir trans­me­tre que de cara a l’1 d’octu­bre tots els que ens uneix una pro­funda con­vicció democràtica i volem votar sí o no som de la mateixa tribu.