S’encadenen

Ismael Smith (Bar­ce­lona, 1886-Nova York, 1972) és una per­so­na­li­tat que alhora fas­cina i inqui­eta. Ho podem expe­ri­men­tar en una expo­sició que li dedica el MNAC fins al 17 de setem­bre. Tot i el seu cognom anglès, Smith fou un català que excel·lia de jove com a escul­tor. Intèrpret refi­nat dels ambi­ents esnobs en el pas del moder­nisme cap al nou­cen­tisme. Va sor­pren­dre com a nino­taire en revis­tes d’humor. Fa qua­tre anys, el peri­o­dista Josep Maria Cadena va aple­gar en un lli­bre tots els acu­dits de Smith a ¡Cu-Cut!, set­ma­nari on va ocu­par la plaça de l’aco­mi­a­dat Feliu Elias Apa (1878-1948). L’obra que Cadena con­rea amb cura com a expert en l’esbart de bons dibui­xants d’abans del 1936 s’enca­dena sense solució de con­tinuïtat. Fa un parell de mesos va treure el quart volum de peces de Joan Lla­ve­rias (1865-1938). Dins d’aque­lla colla era el de més talent artístic, amb un sen­tit genuí de la sàtira. Cadena té pre­vist posar al car­rer la tar­dor vinent dos volums dedi­cats a Apa, pro­fes­si­o­nal amb gruix cul­tu­ral i com­promís social; i tre­ba­lla en els cinc volums de Gaietà Cor­net (1878-1945), el més fecund en aque­lla edat d’or a Cata­lu­nya d’un gra­fisme ama­ble i amb sen­tit cívic. Junt amb autors tan cotit­zats com Joan Jun­ceda (1881-1948) i Opisso (1880-1966), ja recu­pe­rats per Cadena en diver­sos volums, són expo­nents d’una època en què la premsa, sense com­petència en l’espai de la comu­ni­cació pública, era un revul­siu polític i social poderós. També per mitjà d’un humor visual que arri­bava a tot­hom.