Convicció democràtica

Cata­lu­nya és dels cata­lans i espa­nyols que la viuen, la sen­ten, la tre­ba­llen i la cons­tru­ei­xen cada dia. És la seva terra, la seva llar i aspi­ren a fer-ne, entre tots, el millor lloc pos­si­ble per viure. Molts cre­uen que això seria més fac­ti­ble tenint un estat propi; deci­dint aquí tot el que ens afecta, neces­si­tats, pri­o­ri­tats i solu­ci­ons; escri­vint una cons­ti­tució sense rèmores del pas­sat, par­ti­ci­pa­tiva, pro­gres­sista i democràtica; dei­xant enrere el llast d’una monar­quia injusta i obso­leta; apro­fi­tant la poten­ci­a­li­tat econòmica i unes dimen­si­ons físiques i demogràfiques més reduïdes per acon­se­guir un millor nivell de vida, de ser­veis i de benes­tar per a tots, per fer-ne una soci­e­tat més justa i equi­ta­tiva, i també per per­se­guir i extir­par el frau i la cor­rupció; apor­tant lliu­re­ment la soli­da­ri­tat que ens puguem per­me­tre en el con­text euro­peu; dei­xant de con­viure amb les impo­si­ci­ons lingüísti­ques i cul­tu­rals, les fòbies ètni­ques i les ame­na­ces, i tra­vant amis­tats i ali­an­ces amb qui tin­gui ganes i interès de rela­ci­o­nar-se amb nosal­tres d’igual a igual. Després hi ha els que cre­uen que Cata­lu­nya pot i ha de seguir fent el seu camí dins l’Estat espa­nyol; col·labo­rant a refor­mar la seva Cons­ti­tució, a nete­jar-lo de cor­rupció i a superar el seu pas­sat dic­ta­to­rial; accep­tant con­tri­buir gene­ro­sa­ment a la pros­pe­ri­tat i la soli­da­ri­tat de l’Estat tant com es deci­deixi des d’allà; bata­llant cada dia per obte­nir un retorn just d’aquesta apor­tació o per tenir capa­ci­tat de deci­dir en les coses que afec­ten els cata­lans; llui­tant, encara i durant el temps que cal­gui, con­tra les dis­cri­mi­na­ci­ons lingüísti­ques fins que Espa­nya canviï i assu­meixi el plu­ri­lingüisme, o con­vi­vint amb la cata­la­nofòbia atàvica enquis­tada a la soci­e­tat espa­nyola. Cadascú té una opinió i totes són vàlides, ens les res­pec­tem, triem la nos­tra, l’expres­sem en una urna i accep­tem el resul­tat. Aquesta és la con­vicció bàsica, comuna, que tots els cata­lans hem de valo­rar i pri­o­rit­zar davant el dilema de futur que està plan­te­jat. Una majo­ria molt àmplia de ciu­ta­dans vol votar en un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació; el Par­la­ment esco­llit per aquests ciu­ta­dans fa els pas­sos perquè sigui pos­si­ble; el govern inves­tit per aquest Par­la­ment el con­vo­carà per a l’1 d’octu­bre. I als ciu­ta­dans, pen­sem com pen­sem, per con­vicció democràtica, ens toca dir-hi la nos­tra, votar. No hi podem renun­ciar.