Amb la calor al cervell

Les dar­re­res set­ma­nes de la prop­pas­sada pri­ma­vera vam tenir tem­pe­ra­tu­res de rècord, pròpies de la canícula. Això va fer revi­far les infor­ma­ci­ons sobre el canvi climàtic, però la gran majo­ria feien referència a les con­seqüències ambi­en­tals i a la pro­ducció de gasos d’efecte hiver­na­cle, però no a aspec­tes més quo­ti­di­ans, que notem direc­ta­ment. Per exem­ple, us heu pre­gun­tat mai per què quan tenim calor costa més dor­mir i sem­bla que fins i tot pen­sar sigui una tasca fei­xuga? Un parell de tre­balls científics molt recents publi­cats a les revis­tes Sci­ence Advan­ces i Sci­en­ti­fic Reports ho expli­quen.

Per començar, sense que en siguem cons­ci­ents el nos­tre cos ens pre­para cada nit per anar a dor­mir, abans que notem son. Per acti­var el procés de som­nolència, unes zones del cer­vell ano­me­na­des nuclis supra­quiasmàtics fan que la tem­pe­ra­tura del cos dis­mi­nu­eixi, alli­be­rant calor a través de les mans i els peus. Si la tem­pe­ra­tura exte­rior és massa ele­vada, la tem­pe­ra­tura cor­po­ral no baixa prou, i això fa que costi molt més ador­mir-se o que el son sigui més lleu­ger. I, de retruc, la mala qua­li­tat del son per­ju­dica el sis­tema immu­ni­tari i fa que s’incre­menti el risc que tin­guem dia­be­tis, obe­si­tat, malal­ties car­di­o­vas­cu­lars i pato­lo­gies neu­ropsi­quiàtri­ques com la depressió. I també afecta la memòria, atès que es fixa men­tre dor­mim, i dis­mi­nu­eix l’atenció, per manca de des­cans.

L’excés de calor, però, també per­ju­dica el fun­ci­o­na­ment del cer­vell durant les hores diürnes. L’experiència per­so­nal ja ens ho diu. Quan fa molta calor tot fa més man­dra i tenim la sen­sació que fins i tot pen­sar reque­reix més esforç. I així és exac­ta­ment. S’ha vist que les tem­pe­ra­tu­res ele­va­des difi­cul­ten les fun­ci­ons exe­cu­ti­ves del cer­vell, que són les que ens per­me­ten ajus­tar el com­por­ta­ment a cada situ­ació con­creta, nor­mal­ment inhi­bint res­pos­tes ins­tin­ti­ves, i també afec­ten els pro­ces­sos de presa de deci­si­ons. Per això quan fa calor ens com­por­tem de forma més impul­siva.

El motiu no és que la tem­pe­ra­tura exte­rior ens escalfi el cer­vell. El cap té meca­nis­mes molt efi­ci­ents de refri­ge­ració, a través, per exem­ple, de la suor del front i de la sufo­cació de la cara, que eli­mi­nen l’excés de calor. La raó és que, per refri­ge­rar la resta del cos, espe­ci­al­ment els òrgans interns, el sis­tema san­guini neces­sita enviar més sang a la pell, que és on es refresca a través de la suor, i trans­por­tar aquesta “fres­cor” cap a l’inte­rior. Li cal molta més sang per refri­ge­rar el cos, i en con­seqüència hi ha menys sang dis­po­ni­ble per al cer­vell. La dis­mi­nució de sang al cer­vell fa que dis­posi de menys ener­gia per rea­lit­zar les seves acti­vi­tats, i això fa que baixi l’eficiència de fun­ci­o­na­ment. Per això quan fa molta calor som més impul­sius i fins i tot pen­sar i pren­dre deci­si­ons ens resulta més can­sat.