Parlem prou als infants i els escoltem prou?

Som una espècie social, i la socialització implica necessàriament comunicació. Ho fem constantment amb mirades i gestos, i de manera molt especial amb la parla. Aprendre a parlar exerceix un efecte molt profund al cervell. Altera la connectivitat neuronal i permet incrementar exponencialment la complexitat dels nostres pensaments. Podem pensar en imatges i sensacions, però per organitzar pensaments complexos parlem amb nosaltres mateixos en un diàleg intern. Com més ampli sigui el vocabulari i més complexes les estructures gramaticals, més rics podran ser els nostres pensaments i reflexions.

L’adquisició del llenguatge és un dels processos més fascinants del desenvolupament infantil. De fet, etimològicament “infant” prové del llatí infantis, que vol dir “el que no parla”, en referència als més menuts, que encara no poden expressar-se amb paraules, malgrat que amb el temps ha evolucionat per designar els nens i les nenes en general. Llevat d’algunes neurodivergències especifiques, tots els infants neixen amb una capacitat innata d’adquirir el llenguatge. El cervell disposa d’unes estructures que, evolutivament, s’han seleccionat per a aquesta tasca, com les àrees de Broca i de Wernicke, entre altres.

Tanmateix, la manera com aprenen a parlar i comprendre el llenguatge està profundament vinculada a la qualitat de les interaccions verbals que tenen amb els adults del seu entorn. Els nadons no aprenen a parlar escoltant passivament, sinó a través de la interacció activa de les converses i els jocs. Els infants que creixen en ambients on es parla molt i se’ls escolta tenen un vocabulari més extens i unes estructures gramaticals més riques. I, en conseqüència, una millor comprensió del llenguatge, cosa que posteriorment els facilita la lectura i l’escriptura, i els potencia la capacitat de raonar i reflexionar. També té un impacte directe en el seu desenvolupament cognitiu, emocional i social, i per tant en la imatge que adquireixen de si mateixos, la seva autoestima i la qualitat del vincle que estableixen amb les altres persones. Quan els infants senten que se’ls escolta i se’ls respon de manera empàtica, aprenen a identificar i regular les seves emocions, també en relació amb les altres persones.

Malgrat que encara no hi ha massa estudis, la sensació és que en general està disminuint el temps que les famílies dediquem a parlar als nostres fills i filles i escoltar-los. Anem tan enfeinats, o així ens ho volen fer creure, i pensem que tenim tantes coses a fer, inclòs el fet de satisfer les nostres ambicions i passatemps personals, que sacrifiquem el temps i la qualitat de les interaccions i les converses amb els infants. Una enquesta realitzada a Austràlia fa poques setmanes va revelar que un 17,9% dels pares no troben temps per a ells mateixos durant el dia, i un 25,5% només poden dedicar entre 30 i 60 minuts diaris de temps de qualitat als seus fills i filles. Un altre estudi publicat el 2024 a JAMA Pediatrics va trobar que, per cada minut addicional de temps de pantalla, els infants escolten 6,6 paraules menys i participen en 1,1 interaccions menys amb els seus progenitors. I encara un altre, una enquesta realitzada el 2020 al Regne Unit, va trobar que els progenitors passaven només cinc hores setmanals en comunicació cara a cara amb els seus fills.

On vull anar a parar amb tot això? Cada cop se senten més veus que, amb bona part de raó, diuen que els nens i nenes i els adolescents tenen cada vegada més dificultats per reflexionar sobre textos escrits, un fet que ve avalat pels resultats de les proves PISA. I que la qualitat dels vincles socials està disminuint. La major part d’aquestes veus crítiques emfasitzen el paper de l’escola, i carreguen contra les metodologies actuals. Sens dubte els aspectes educatius són millorables, però crec que estem oblidant que l’inici de tot plegat són les relacions familiars, els vincles de qualitat que s’han d’establir dins aquest ambient, amb estones generoses de parla i escolta activa, sense pantalles ni altres distractors. No debades un dels principals predictors d’èxit acadèmic és l’estimulació del llenguatge i la lectura des de petits. Parlar als infants i escoltar-los de forma atenta és molt més que un simple acte de comunicació; és una eina poderosa per afavorir el seu desenvolupament psicològic i cognitiu, i una societat més empàtica i reflexiva.