Llums vermells

Veient l’ambi­ent i l’allau de gent per tot arreu i d’aquí cap allà que hi ha aquests dies a les nos­tres comar­ques, sem­bla que de la crisi que va escla­tar just fa deu anys ja no en que­din ni les escor­ri­a­lles. Però aquest miratge de bonança ens tapa la rea­li­tat i fa que ens costi creure que hi ha un sec­tor de la soci­e­tat, gens menys­pre­a­ble, que viu total­ment al marge d’aquesta supo­sada recu­pe­ració. Pot­ser sí que és tirar una galleda d’aigua freda a l’ale­gria per com va la tem­po­rada turística. Però la rea­li­tat és una mica menys opti­mista. Hi ha llums ver­mells que no podem igno­rar. Només cal fer un cop d’ull a algu­nes dades per veure que aquesta recu­pe­ració és més supo­sada que altra cosa. Segons les dades publi­ca­des en aques­tes matei­xes pla­nes aquesta set­mana, un de cada tres giro­nins no es pot per­me­tre mar­xar una set­mana de vacan­ces i sis de cada deu famílies diuen que tenen pro­ble­mes per arri­bar a final de mes. El fet que a les comar­ques giro­ni­nes sigui on les xifres de per­so­nes que patei­xen pri­va­ci­tats són més bai­xes, no ha de fer per­dre la pers­pec­tiva sobre la situ­ació de pre­ca­ri­e­tat que encara vivim. I aquesta situ­ació és que cada vegada ens tro­bem amb una soci­e­tat més divi­dida entre els que no tenen pro­ble­mes per arri­bar a final de mes i els que sí. Serà com­pli­cat reduir la distància entre uns i altres si, mal­grat l’evi­dent cre­ació d’ocu­pació que es regis­tra, la seva qua­li­tat va empit­jo­rant. És cert que mol­tes de les per­so­nes que aquests dies tenen feina és gràcies a la bona tem­po­rada turística. Però el pro­blema ja no és que el 87% dels con­trac­tes a casa nos­tra siguin tem­po­rals. El pro­blema és que hi ha cada vegada con­trac­tes més curts, d’hores i dies, sous més bai­xos i hora­ris més llargs. El mer­cat labo­ral ha can­viat de cap a peus en els últims deu anys i cal adme­tre que res ja no és com era i que les fei­nes ja no són per sem­pre. Però men­tre les auto­ri­tats es van­ten d’haver sal­vat la situ­ació, que bàsica­ment vol dir sal­var la banca, molts ciu­ta­dans con­ti­nuen patint les con­seqüències d’una crisi pro­vo­cada pel des­con­trol d’aques­tes matei­xes enti­tats. Els sin­di­cats han cri­ti­cat el tri­om­fa­lisme de les auto­ri­tats. Perquè en rea­li­tat queda molta feina per fer. Perquè resulta que ja no n’hi ha prou amb tenir feina, sinó que cal que aquesta feina sigui en con­di­ci­ons. En cas con­trari la bretxa social serà irre­cu­pe­ra­ble.