La torre de Dubai

Lle­geixo algu­nes infor­ma­ci­ons sobre el gra­ta­cel més alt del món, un edi­fici que, pot­ser per la seva loca­lit­zació, Dubai, em fa pen­sar en un zig­gu­rat esti­li­forme, amb més aspecte d'escul­tura que de bloc d'habi­tat­ges, que és el que es veu que real­ment és. Dubai, a pesar d'estar situat en una zona del pla­neta on el petroli raja a ple­ret, és un país amb pro­ble­mes de liqui­di­tat, i encara que els impul­sors de la torre no es can­sen de dir que sim­bo­litza la recu­pe­ració econòmica, també hi ha qui la con­si­dera, i trans­crit tex­tu­al­ment de la notícia d'El Mundo, «un forat negre de con­sum d'ener­gia que aug­men­tarà con­si­de­ra­ble­ment la petja de car­boni del país». Aquesta cons­trucció mega­faraònica, que acull 1.100 habi­tat­ges el 90 per cent dels quals ja s'han venut (bufa!), em fa pen­sar en unes parau­les que el per­so­natge del cap de bom­bers de San Fran­cisco, inter­pre­tat pel des­a­pa­re­gut actor Steve McQueen, deia a la pel·lícula The towe­ring Inferno, aquí reba­te­jada El coloso en lla­mas: «Més amunt d'un setè pis, ja no es pot garan­tir res.» El gra­ta­cel el foc del qual el McQueen i els seus homes inten­ta­ven apa­gar no era tan ele­vat com el de Dubai, encara que en la pel·lícula apa­rei­xia com el de més altura dels exis­tents en aque­lla època (1974). Del des­as­tre de ficció vam pas­sar, amb els anys, al des­as­tre de veri­tat, el de les Tor­res Bes­so­nes de Nova York l'any 2001. El foc es va ini­ciar, com és sabut, a la part supe­rior de la pare­lla de colos­sos per l'impacte de dos avi­ons, i el foc va pro­vo­car l'esfon­dra­ment d'aque­lles estruc­tu­res d'acer i for­migó. Dos focs que no hi va haver forma humana de com­ba­tre i que, a més, van cos­tar la vida a un gra­pat d'abne­gats, i impo­tents, bom­bers. Suposo que del 1974 ençà hau­ran millo­rat molt els sis­te­mes de segu­re­tat, antiin­cen­dis, anti­sis­mes i antiim­pre­vis­tos, i que viure al Burj Dubai, que així s'ano­mena l'esti­lit­zada cons­trucció, deu ser abso­lu­ta­ment fantàstic. Ah, aixe­car-la ha cos­tat uns 1.047 mili­ons d'euros, però, és clar, és un mons­tre que supera els 800 metres d'alti­tud.