Bada el Barça?

Cada prin­cipi de tem­po­rada, algú de la redacció d’aquest diari anun­cia que deixa de ser del Barça. Que n’està tip, d’un club que s’havia omplert la boca amb uns valors que ha anat per­dent pel camí. No es tracta només que es gua­nyin menys títols o que es vagi aigua­lint la pro­posta fut­bolística (que també) sinó que l’estratègia de l’enti­tat es fa difícil de pair. La com­pra de Pau­linho per 40 mili­ons, un mig cen­tre de gai­rebé 30 anys que ve de la lliga xinesa quan Dani Alves se’n va anar amb la carta de lli­ber­tat a la mateixa edat no té ni cap ni peus. Que bada, el Barça? L’anunci del fit­xatge l’endemà de la des­feta a casa davant del Madrid és infan­til i pre­vi­si­ble. Això ja ho feia el Núñez! El club argu­menta la com­pra dient que Pau­linho és un fut­bo­lista com Bakero, que feia feina fosca. Però, quina cre­di­bi­li­tat té un club que engega Sam­per de la forma com ho fa fet? On són els cracs fit­xats per una direc­tiva que s’ha gas­tat prop de 150 mili­ons d’euros en cen­tre­cam­pis­tes en les últi­mes cinc tem­po­ra­des dels quals només se salva Raki­tic? Els que ens saben apos­ten que avui, dia de par­tit com­pli­cat con­tra el Madrid, s’anun­ciarà el fit­xatge de Cou­tinho o Dembélé. A veure! Ara bé, si l’estratègia no és l’ade­quada, per què no es can­via per molts interes­sos encre­uats i ama­gats que hi hagi? Si fins i tot algú com Trump rec­ti­fica i con­demna la violència dels neo­na­zis de Virgínia, per què a la junta blau­grana li costa tant redreçar el rumb?