Final o repetició de la història?

En el seu vati­cini sobre el final de la història, el nord-ame­ricà Fran­cis Fukuyama va dir que després del col·lapse del comu­nisme –trans­for­mat en monar­quies auto­ritàries i en uns par­tits naïfs a Occi­dent– el coratge, la ima­gi­nació, l’ide­a­lisme i la filo­so­fia hau­ran per­dut tot el pro­ta­go­nisme davant els càlculs econòmics, únic vehi­cle de la democràcia libe­ral. L’home sense aspi­ra­ci­ons augu­rat per Fukuyama ha estat subs­tituït pel mons­tre fanàtic que va ins­tru­men­ta­lit­zar l’imperi per com­ba­tre el règim pro­soviètic de l’Afga­nis­tan. El resul­tat és a la vista, els mili­ci­ans ide­a­lis­tes són avui màqui­nes de matar en un retrocés medi­e­val que ningú hau­ria pro­nos­ti­cat. El nihi­lisme sense escrúpols, i amb forma de déu, avança.