Excés de velocitat a la plaça del Vi

Hores abans que el món es tras­balsés amb el cruel atac al cor de la Ram­bla bar­ce­lo­nina, sopàvem tran­quil·lament amb uns amics a sopluig de les vol­tes de la plaça del Vi de Girona, quan una petita cami­o­neta de la reco­llida de dei­xa­lles va pas­sar a tot drap en direcció al car­rer Ciu­ta­dans. Vam que­dar asto­rats que un vehi­cle muni­ci­pal anés a aque­lla velo­ci­tat just pel davant de la casa gran i en una zona gai­rebé per a via­nants (quan ho serà del tot?), però no va fer res més que ini­ciar la des­fi­lada de cap a una vin­tena de cami­ons i cami­o­ne­tes de Girona + neta amb remolcs de dife­rents mides que van anar pas­sant per la plaça, això sí, a un pas més mode­rat. Diuen que és per la reco­llida selec­tiva, però, com a veí i con­tri­bu­ent a la ciu­tat, dema­na­ria que en comp­tes de tran­si­tar tan­tes vega­des pel rovell de l’ou es des­ti­nes­sin esforços a pas­sar de tant en tant per algun car­rer del meu barri, que sovint acu­mula esto­res de pinassa, o per les esca­les de les tra­ves­sies que poden pas­sar mesos sense veure cap escom­bra. Sí que hi ha una bona secció de con­te­ni­dors per dipo­si­tar les dei­xa­lles orgàniques, de paper, plàstic, rebuig, roba, vidre,... i mai no he entès per què hi ha veïns incívics que arri­ben fins al con­te­ni­dor i les dei­xen a terra (ja no par­lem dels que les llen­cen des del vehi­cle), sovint amb res­tes de men­jar que són escam­pa­des per qual­se­vol bes­ti­ola que en senti la flaire. Tant costa aixe­car la tapa i llençar-les dins? I són uns con­te­ni­dors que difícil­ment estan plens, per tant, no hi ha excusa d’aquesta dei­xa­desa. No sé quin és el millor sis­tema de neteja viària i de reco­llida de brossa, tam­poc no rei­vin­dico la reco­llida selec­tiva per tota la ciu­tat, segu­ra­ment un ser­vei inne­ces­sari, però arri­bar al punt que pro­posa l’Ajun­ta­ment de Salt de tenir una tar­geta electrònica per poder abo­car les escom­bra­ries em sem­bla un excés o el futur irre­ver­si­ble. Tor­nant al Fit­ti­paldi de fa una set­mana, el vam escri­das­sar perquè just al cos­tat teníem una pare­lla fran­cesa amb una pre­ci­osa nena de qua­tre anys que, men­tre els pares feien la sobre­taula, s’entre­te­nia a tra­ves­sar la plaça fins al banc que hi ha davant la lli­bre­ria del Bis­bat. Ella estava prou atenta, però ja hem vist que allò que no passa en una vida passa en un ins­tant.