Reflexionem-hi

Els atemp­tats de Bar­ce­lona i Cam­brils tin­dran con­seqüències en molts àmbits i obli­ga­ran a revi­sar i refle­xi­o­nar sobre polítiques, pro­to­cols i actu­a­ci­ons que ens per­me­tin cohe­si­o­nar més la nos­tra soci­e­tat i, al mateix temps, gua­nyar en segu­re­tat. És fàcil de dir però difícil i com­plex d’asso­lir. Un d’aquests àmbits ha de ser forçosa­ment l’edu­ca­tiu atès que la major part dels pre­sump­tes ter­ro­ris­tes han estat nois joves que, en alguns casos, han cur­sat tot el seu iti­ne­rari acadèmic en el nos­tre sis­tema edu­ca­tiu i rebent, a més, acom­pa­nya­ment social per garan­tir els seus pro­ces­sos d’inte­gració. Això, però, no els ha vacu­nat con­tra l’ence­ga­ment del fana­tisme assassí i auto­des­truc­tiu induït, pro­ba­ble­ment i prin­ci­pal­ment, per l’acció seduc­tora d’un imam inte­grista.

No es tracta ni de fus­ti­gar-nos bus­cant què s’ha fet mala­ment ni de pas­sar de pun­te­tes dient que les cau­ses s’esca­pen als agents edu­ca­tius i llur influència sobre aquests joves. Encara que només sigui perquè con­ti­nuem i con­ti­nu­a­rem tenint-ne de molt sem­blants a les nos­tres aules i als nos­tres cen­tres, la comu­ni­tat edu­ca­tiva –no només, però també la comu­ni­tat edu­ca­tiva– ha de fer una reflexió pro­funda, àmplia, sense pre­ju­di­cis ni apri­o­ris­mes de cap mena, però sí el més sis­temàtica i rigo­rosa pos­si­ble, al vol­tant de com hem de garan­tir un acom­pa­nya­ment i ori­en­tació inte­gral a tots els joves, espe­ci­al­ment als que estan més expo­sats a pro­ces­sos de vul­ne­ra­bi­li­tat, que per­meti un segui­ment res­pectuós, però alhora exhaus­tiu, de les seves tra­jectòries d’inclusió edu­ca­tiva i social.

Cata­lu­nya dis­posa d’un Con­sell supe­rior d’ava­lu­ació que ava­lua periòdica­ment les com­petències cur­ri­cu­lars del nos­tre alum­nat en matemàtiques, llen­gua, etcètra, tasca llo­a­ble sens dubte però, com hem vist en el cas que ens ocupa, gens sig­ni­fi­ca­tiva de l’èxit per­so­nal i social. A aquest con­sell, o a altre orga­nisme simi­lar, se li podria encar­re­gar que avalués, entre d’altres, el nivell d’eficàcia del pro­gra­mes edu­ca­tius que bus­quen millo­rar l’equi­tat del sis­tema i la plena inte­gració per­so­nal, social, acadèmica i labo­ral dels nos­tres joves. Per posar només un exem­ple: ningú no ha ava­luat des de la recerca rigo­rosa l’impacte de les aules d’aco­llida, sobre­tot la seva con­tri­bució efec­tiva a la inclusió edu­ca­tiva. Som pro­clius a ende­gar pro­gra­mes i actu­a­ci­ons diver­ses sense l’ava­lu­ació con­tras­tada i pública del seu impacte.

Neces­si­tem refle­xi­o­nar a fons, amb dades, des de pers­pec­ti­ves mul­ti­dis­plinàries i incor­po­rant tots els agents edu­ca­tius, sobre allò més relle­vant de la fina­li­tat edu­ca­tiva d’un país: ser capaç d’ofe­rir als seus joves –a tots– un futur pel qual llui­tar des d’un afer­ma­ment incon­di­ci­o­nal de l’auto­es­tima per­so­nal i social de cadas­cun d’ells. En serem capaços?