‘Manis’ per espanyolitzar

La mani­fes­tació con­tra els atacs ter­ro­ris­tes a Bar­ce­lona i Cam­brils ha estat com mol­tes altres que s’han fet al món con­tra el ter­ro­risme. La indig­nació gene­rada en sec­tors espa­nyols és falsa. Els atemp­tats de Lon­dres van pas­sar fac­tura a la cre­di­bi­li­tat de la pri­mera minis­tra The­resa May. O el pre­si­dent francès Hollande va ser dura­ment cas­ti­gat per l’opinió pública amb els atacs a París. Per què doncs els poders de Madrid espe­ra­ven davant el 17-A una adhesió incon­di­ci­o­nal tot i ser impro­ba­ble? Sim­ple­ment, per dècades d’ins­tru­men­ta­lit­zació política de la res­posta a epi­so­dis de violència per impo­sar pro­jec­tes polítics amb tendència uni­for­mit­za­dora i espa­nyo­lit­za­dora. Ho van fer amb l’intent de cop d’estat del 23-F de 1981 mar­gi­nant par­tits cata­lans i bas­cos en la reunió amb el rei Joan Car­les I i impo­sant la LOAPA. I ho han fet durant dècades amb la lluita con­tra ETA. Qual­se­vol dis­sidència en la res­posta uni­for­mit­za­dora era direc­ta­ment rebut­jada, quan no cri­mi­na­lit­zada i equi­pa­rada a l’amenaça ter­ro­rista. Com molt bé deu recor­dar Rai­mon quan va ser xiu­lat per can­tar en català en l’home­natge a Miguel Ángel Blanco. El pro­blema que afron­ten aquests poders de l’Estat és el canvi de para­digma que suposa el ter­ro­risme del Daesh. Difícil­ment ins­tru­men­ta­lit­za­ble en pro de la uni­for­mi­tat i l’espa­nyo­li­tat. Perquè ata­quen Bar­ce­lona com ho van fer a Niça, a Berlín o en el seu dia a Madrid en versió Al-Qaida. De fet, ja aquell 11-M de 2004 el PP va come­tre greus errors men­tint sobre l’auto­ria de l’atemp­tat per apun­tar a ETA sim­ple­ment perquè això li per­me­tia apli­car la recepta de l’espa­nyo­li­tat. Tretze anys més tard van voler fabri­car un relat que no era altre que tot Cata­lu­nya feia cos­tat al rei i el govern espa­nyol con­tra el ter­ro­risme. I des­ar­mar així l’inde­pen­den­tisme. Però s’han tro­bat amb la res­posta d’una soci­e­tat diversa, com­plexa i sobre­tot madura política­ment. El para­digma ha can­viat. El ter­ror ja no és una opor­tu­ni­tat per uni­for­mit­zar.