Islamofília, potser?

Ho sos­tindré on sigui: l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, és un alcalde magnífic, dels millors que hi ha. Però també sos­tindré que el dia de la con­cen­tració con­tra els atemp­tats va ves­sar-la. Per què va per­me­tre tant de pro­ta­go­nisme a la ger­mana del cri­mi­nal que havia escam­pat mort i deso­lació uns dies abans? No tinc per què dub­tar d’aquesta ciu­ta­dana, que deu tre­ba­llar, que deu pagar impos­tos i que no ha comès cap assas­si­nat ni acte que vagi con­tra la llei. Tan­ma­teix, puix que parla català (oi, Joan Fus­ter?), vejam què diu... Amb un “tots” que va res­so­nar més que les cam­pa­nes del mones­tir, la noia va dema­nar que féssim autocrítica, va adver­tir que s’havien de can­viar mol­tes coses i tot seguit va dei­xar anar el que segueix: “També volem agrair el suport i l’aco­llida de l’Ajun­ta­ment i veïns de Ripoll, espe­ci­al­ment els mem­bres de la comu­ni­tat, per poder superar aquests moments crítics.” De res, dona, de res, mira­rem que supe­ris aquest moment tan crític per a tu i per a la teva família. I de pas­sada, ja que tu no ho fas, hi afe­gi­rem un record per a les vícti­mes que va fer el teu germà, et sem­bla bé? Doncs anem per això altre de l’autocrítica i el canvi neces­sari de tan­tes coses. Comen­cem per l’edu­cació? A la con­cen­tració hi havia la dipu­tada Irene Rigau. Quan era con­se­llera, una mes­tra de Santa Coloma de Far­ners va denun­ciar als ser­veis soci­als un fla­grant cas de dis­cri­mi­nació de gènere: a l’escola hi havia una nena a qui els seus pares no dei­xa­ven fer pis­cina ni les acti­vi­tats d’aigua que sí que feien els com­panys de classe i el seu ger­ma­net. I ja veus: el depar­ta­ment va donar la raó... als pares! I bé, Faiha Ouka­bir, aquest colum­nista vol­dria veure’t –a tu, a la Miryam Hatibi, i tan­tes altres musul­ma­nes ja no anònimes– aga­fant el micro un dia qual­se­vol, sense con­cen­tració, i ata­car la covar­dia de les auto­ri­tats edu­ca­ti­ves. I garan­tir-nos alt i clar (a “tots”!) que a casa for­ma­reu els petits perquè no reno­vin de gene­ració en gene­ració unes pràcti­ques incom­pa­ti­bles amb els nos­tres valors euro­peus més ele­men­tals. I que el dia que una altra fur­go­neta ensan­goni els car­rers en nom del vos­tre déu, els fami­li­ars dels que maten mira­ran de no ser més vícti­mes que els fami­li­ars dels matats. I mireu, noies, ja que dieu que l’islam no hi té res a veure, podríeu sug­ge­rir a tele­vi­si­ons, premsa, polítics i assis­tents soci­als que per com­ba­tre la isla­mofòbia no cal caure en la isla­mofília.