opinió
Les últimes Festes del Tura
A qui llegeixi aquestes línies, li pot semblar que les festes que olotins celebren en honor de la Mare de Déu del Tura aquest any 2017 a Olot són com les d’altres anys... però no.
Res més lluny de la realitat.
Els gegants, fruit d’unes magnífiques escultures més que centenàries de Miquel Blay i Celestí Devesa, la comparsa dels nans –a Olot, en diem cabeçuts– i la dels cavallets han ballat i demà hi tornen a la plaça Major, com cada any.
La gent va en multitud a les barraques de les associacions i entitats olotines a beure i menjar entrepans, al vell Firal. I dic vell perquè s’hi ha iniciat un procés de reurbanització que s’enllestirà precisament per a la pròxima festa major.
Els concerts fan omplir de molta i molta gent les places i els carrers del centre de la ciutat.
Les famílies van a la zona d’atraccions de l’antiga estació a pujar a les que aquest any hi han vingut, a jugar a la tómbola i també a fer un mos, o simplement a fer-hi un tomb.
La pluja cau puntual, com cada any. I ahir va ser un bon exemple d’això.
Els focs artificials ompliran de llum, soroll i olor de pólvora aquesta nit de diumenge, tancant una edició més de les festes.
Tot sembla normal... Qui vingués de fora ho trobaria tot normal, però no.
D’aquí a tres setmanes, les olotines i els olotins, les catalanes i els catalans votarem.
I l’any que ve, per aquestes mateixes dates, per Festes de Nostra Senyora del Tura 2018, la cara del gegant d’Olot, sempre tan seriosa, tindrà un somriure diferent, un matís especial.
Serà el seu primer ball en llibertat.
Visca les Festes del Tura.
Visca Catalunya.
