Opinió

Keep calm

Internats

Potser un internat no és altra cosa que una família governada pels pares que no toquen

L’escrip­tor Rafel Nadal s’ha refe­rit sovint en les seves, diguem-ne, fic­ci­ons auto­bi­ogràfiques a la vida dels nens que, com ell, van estar edu­cats en un inter­nat. La potent evo­cació dels pares que se’n van després d’una visita domi­ni­cal, la nostàlgia de la vida fami­liar, les pors i els ter­rors d’infants sot­me­sos a una dis­ci­plina casernària... Un alumne d’aquell mateix inter­nat i de la mateixa època, m’expli­cava que no podia evi­tar de pixar-se al llit per sen­tir una escal­for momentània entre els llençols mal­grat el càstig que tin­dria per haver cai­gut en la temp­tació d’aquell plaer tan efímer com trist. Dècades abans, al país amb més tra­dició d’edu­cació en règim d’inter­nat, Angla­terra, l’escrip­tor George Orwell patia el suplici mati­nal dels cops de vara al cul per haver-se pixat al llit. Cada nit, explica en un dels seus cèlebres assaigs, resava perquè no li passés allò i cada matí veia com les pregàries no havien tin­gut cap efecte. Al dolor físic del càstig s’hi afe­gia la sen­sació de misèria i fracàs per­so­nal, de culpa i d’humi­li­ació. Amb els anys, però, els escrip­tors saben recon­ver­tir aques­tes sòrdi­des experiències en inda­ga­ci­ons retros­pec­ti­ves que els esti­mu­len la ima­gi­nació literària. Vull dir que quan Orwell evoca els seus dies esco­lars “ajusta” els records a allò que té real­ment entre mans en el moment que és la novel·la Mil nou-cents vui­tanta-qua­tre. La memòria de l’inter­nat esco­lar queda con­ta­mi­nada del món tota­li­tari que està en procés de des­criure. El pre­sent, com sem­pre, cons­tru­eix el pas­sat. O, si es vol, “il·lumina” el que vam viure de petits. I ara, men­tre escric això, m’adono que avui parlo d’inter­nats perquè l’ambi­ent que visc aquests dies al meu país és d’inter­nat, una soci­e­tat on molts indi­vi­dus es van sen­tint pro­gres­si­va­ment aïllats davant les deci­si­ons que pre­nen els seus repre­sen­tants, indi­vi­dus des­em­pa­rats en un ambi­ent d’auto­ri­ta­risme i jerar­quies. Pot­ser un inter­nat no és altra cosa que una família gover­nada pels pares que no toquen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia