Tribuna
A la nostra policia
La Policia de Catalunya (Mossos d’Esquadra i policies locals), amb més de 28.000 efectius, forma la columna vertebral de la nostra seguretat nacional. El país i els seus ciutadans, tot i que a poc a poc, els han acceptat no sense que aquests hagin hagut de patir anys de dificultats, acomplexaments i incomprensions diverses. Els desgraciats atemptats del passat mes d’agost a les Rambles i Cambrils van ser una sacsejada de part de la població del país que es va retrobar amb la seva policia. Les flors, els aplaudiments i les abraçades cap als Mossos, les policies locals i els serveis d’emergències van significar un pas endavant per a l’autoestima d’uns funcionaris públics que sovint s’han sentit oblidats i menystinguts.
Personalment em vaig emocionar al veure aquestes sinceres mostres d’agraïment de la ciutadania. La imatge dels vehicles policials plens de flors és un símbol molt potent d’aquesta reconciliació. Arran d’aquestes mostres d’estima i felicitació, però, vaig comentar a alguns professionals de la seguretat els meus temors: “Ho pagarem molt car, tot això, i serà més d’hora que tard.” I és que hi ha una “casta”, en el si dels aparells de l’Estat, que mai ha acabat de pair la creació de la Policia de Catalunya. Ho consideren un atac a la unitat de la pàtria i a la supremacia de l’Estat. I són aquests els que sempre aprofiten qualsevol oportunitat per desprestigiar i menysprear els cossos de seguretat catalans. I heus aquí que aquests atacs indiscriminats no van tardar gens a produir-se.
Ens trobem, per tant, davant d’un Estat impotent, que no vol ni sentir parlar de cap tipus de negociació i que utilitza políticament i sense miraments el sistema judicial, fortament desprestigiat per les seves dependències del poder polític. Uns magistrats i unes preses de posició que els fa incapaços d’acceptar el dret internacionalment reconegut dels pobles a la seva autodeterminació.
I en el marc d’aquesta estratègia, l’Estat i el seu poder judicial volen convertir els nostres cossos policials en la seva guàrdia pretoriana. Es tracta de cremar la nostra policia. Uns professionals plurals i que no dubto que quan van decidir fer-se policies mai se’ls va passar pel cap que algú els faria fer el ridícul perseguint urnes i paperetes o que s’haurien de veure en la disjuntiva d’haver de detenir representants elegits democràticament pel poble pel sol fet de defensar el dret a vot. Fa anys, en una conversa amb un militant del PP, li recordava que, tant que glorifiquen la figura del president Tarradellas, ell afirmava: “En política es pot fer de tot menys el ridícul.”
Com a policies de Catalunya heu de complir les ordres de la vostra cadena de comandament i companys vostres. Però ningú pot evitar que en l’exercici de la vostra professionalitat tingueu unes prioritats, i la primera d’elles és la de la defensa dels ciutadans i de les institucions nacionals de Catalunya, la Generalitat i els ajuntaments. Com també ho ha d’ésser la lluita i la prevenció del terrorisme i contra la delinqüència tot exercint totes les vostres competències. Ho repeteixo, aquestes i no unes altres haurien de ser les vostres prioritats. Ans el contrari preocupeu-vos de com narrarà la història quin va ser el vostre paper. Què explicareu als vostres fills i a les vostres famílies al respecte? Mossos i policies locals, compliu les lleis i les ordres, però sense perdre la vostra autoestima i la del poble de Catalunya.
Finalment, també em vull dirigir als centenars de membres del CNP i la Guàrdia Civil que viuen i treballen a Catalunya, i que tenen fills segur totalment integrats al país, per dir-vos que no oblideu els vostres companys que el 18 de juliol del 1936 es van alinear al costat del poble, la Generalitat i la República. Potser ningú mai us ha explicat aquest afer històric que va acabar amb l’afusellament dels vostres comandaments Antonio Escobar i José Aranguren. La Guàrdia Civil, els carabiners i la policia d’assalt de l’època mereixen el vostre i el nostre homenatge. Compliu les lleis i la vostra cadena de comandament, però tingueu en compte com us va rebre el poble català que en la vostra intervenció a Valls us va obsequiar amb clavells. Agafeu-los!
El poble de Catalunya ha demostrat reiteradament que no té por ni del terrorisme ni d’una “casta espanyola” nacionalista que pretén fer passar per democràcia el que és pura opressió d’aquesta. Una casta que emparant-se en la suposada defensa de la pàtria espanyola està disposada a fer qualsevol cosa per mantenir l’statu quo i els seus interessos econòmics i financers. Policies de Catalunya, estic convençut que les vostres consciències i conviccions us permetran afrontar els importants reptes i desafiaments dels propers dies. Conjurem-nos tots, policies i ciutadans, per tal que no es produeixi cap tipus de violència.
