El país dels imputats

Impu­tats a milers. Dic impu­tats, en ter­mi­no­lo­gia antiga, perquè el terme inves­ti­gats és una estu­pi­desa, tenint en compte el fet evi­dent que els supo­sats delinqüents no s’ama­guen del que fan. Madrid està con­ver­tint Cata­lu­nya en un país d’impu­tats, un lloc on l’Estat no pro­te­geix, sinó que inqui­eta, i on la democràcia és lluny, com ho són els desit­jos per­so­nals i les aspi­ra­ci­ons col·lec­ti­ves. La repressió és indis­cri­mi­nada i ja afecta la immensa majo­ria dels alcal­des, el govern, la Mesa del Par­la­ment, els fun­ci­o­na­ris i, ara, els mit­jans de comu­ni­cació. Madrid ha con­ver­tit Cata­lu­nya en el país dels impu­tats.

Però aquesta repressió mas­siva, si no acon­se­gueix crear el pànic, només ser­veix per reforçar la deter­mi­nació dels milers de per­so­nes que s’arris­quen, en pri­mera línia, a seve­res con­seqüències judi­ci­als. Dit d’una altra manera, si l’Estat res­pon amb la Guàrdia Civil, només queda l’opció de gua­nyar. Quan Soraya Sáenz de San­ta­maría diu: “No ens tre­mo­larà el pols per fer el que haguem de fer”, a l’altra banda, ine­vi­ta­ble­ment, es creen les con­di­ci­ons per a la mateixa frase. L’Estat espa­nyol ha renun­ciat expres­sa­ment a la política per bus­car la jerar­quia i l’amenaça auto­ritària, fins al punt que la major part dels ciu­ta­dans d’aquest país per­ce­ben les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les com un arte­facte aliè i hos­til.

Tot aquest tracte colo­nial deixa al des­co­bert l’ego­isme de les elits de Madrid, inca­pa­ces de reconèixer limi­ta­ci­ons a la pròpia vora­ci­tat. L’ori­gen de la seva lega­li­tat és la violència de la Guerra Civil, amb una reforma tole­rada que els va per­me­tre legi­ti­mar l’ocu­pació inin­ter­rom­puda d’un poder que no admet res­tric­ci­ons. La soci­e­tat cata­lana se’ls escapa entre els dits perquè fa temps que aquí hem après que la sub­missió eterna és molt més ter­rorífica que la por d’un moment. Ara comen­cem a veure que el tigre era de paper. Temi­ble, ferotge, amenaçador... però de paper, com les cita­ci­ons que va repar­tint la Guàrdia Civil.