Dignitat

Pri­mer va ser un referèndum per a la inde­pendència. Més tard es va pro­duir un des­plaçament, obli­gat per la pro­hi­bició esta­tal de cele­brar-lo: un referèndum per a la democràcia. Ara ho és per a la dig­ni­tat. Els insults i agres­si­ons con­tra l’inde­pen­den­tisme ho pres­cri­uen. Dic “con­tra l’inde­pen­den­tisme” però podria escriure per­fec­ta­ment con­tra els cata­lans en el seu con­junt perquè hi ha mesu­res gover­na­men­tals, ava­la­des per par­tits de signe con­trari, que afec­ten a tot­hom i perquè molts insults no fan dis­tin­ci­ons, i no parlo només dels eixe­le­brats que es mani­fes­ten per les xar­xes soci­als. Escrip­tors i peri­o­dis­tes de renom i polítics amb currículum fins i tot democràtic se’ns han tirat a sobre de mala manera tra­ient a pas­tu­rar l’anti­ca­ta­la­nisme o l’anti­ca­ta­la­ni­tat que havien ali­men­tat a la cleda qua­ranta anys. Hi ha una volun­tat d’humi­liar-nos, de fer-nos glo­pe­jar la pols. Con­tra les agres­si­ons, la dig­ni­tat. El referèndum és això, o també ho és.

Josep Fer­ra­ter Mora deia que els cata­lans estem “for­mats” per la mesura, la con­tinuïtat, el seny i la iro­nia. Ens acu­sen d’haver-ho dina­mi­tat. Home, la iro­nia, no. Les xar­xes soci­als abans esmen­ta­des van ple­nes de comen­ta­ris joco­sos a cada mesura repres­siva judi­cial o gover­na­men­tal que es pro­du­eix. Aco­mi­a­dar la Guàrdia Civil amb un “passi-ho bé i mol­tes gràcies” un cop aca­bat l’escor­coll a un mitjà de comu­ni­cació o entre­gar cla­vells als agents men­tre es tro­ben en plena feina inqui­si­tiva cer­ti­fi­quen la dar­rera clas­si­fi­cació del filòsof. Un diari va publi­car que el govern espa­nyol tenia pen­sat tallar la llum als col·legis elec­to­rals, el pri­mer d’octu­bre. El pre­si­dent Puig­de­mont va res­pon­dre: “Rajoy ens vol ofe­rir una jor­nada romàntica.” Josep Maria Cas­te­llet explica als die­ta­ris que va anar a rebre Fer­ra­ter Mora a l’aero­port, en el seu retorn de l’exili. El pen­sa­dor, abans que tot, li va dema­nar que el conduís al bar. Es va fer ser­vir un esto­ma­cal Bonet dient que era el que més havia enyo­rat en l’absència. Cas­te­llet no es va expli­car mai si havia estat objecte d’una broma. Fer­ra­ter feia tirar avall els efec­tes de l’exili i rein­gres­sava al país amb un diges­tiu.

Mesura, seny? Tota vir­tut implica la contrària. No totes les des­me­su­res i rau­xes ens han anat a favor en la història, però la mode­ració i el cri­teri tam­poc, en cer­tes oca­si­ons. Davant les des­me­su­res i les alte­ra­ci­ons cer­vals dels altres, d’alguna manera hem de reac­ci­o­nar. Un referèndum. Volen més seny i pesos i mesu­res? Fer­ra­ter no deia res de mesells o indo­lents.

Con­tinuïtat. Sí: tenim la volun­tat de ser i de man­te­nir-nos en aquest ser tre­ba­llat per una acu­mu­lació històrica mil·lenària. El referèndum inter­pel·la a tot­hom: als inde­pen­den­tis­tes i als que sense ser-ho estan a favor de la democràcia i la dig­ni­tat.