Ous i transversalitat

La cas­so­lada de dime­cres a la nit la vaig viure a Gra­no­llers, en un barri que, com que té molta població immi­grada estran­gera o pro­ce­dent d’altres indrets de l’Estat, no es carac­te­ritza per la pro­fusió de senye­res i este­la­des als bal­cons. Aquesta vegada, però, la per­cussió de pro­testa va ser con­si­de­ra­ble, con­fir­mant que la repressió matus­sera de l’Estat con­tra Cata­lu­nya ja no és una cosa que indigna només els sobi­ra­nis­tes sinó també tots aquells que, sense ser-ho, veuen vio­lats els drets civils i polítics. La cas­so­lada va començar quan aca­bava de tren­car dos ous per fer-me una truita. Més simbòlic ja no ho podia ser, i vaig col­pe­jar amb força la cas­sola pen­sant quants ous més caldrà tren­car perquè tri­omfi la nos­tra legítima i pacífica revolta.