Laberint

Una de les històries que s'expli­quen per il·lus­trar els efec­tes no desit­jats dels exces­sos és la del noi que comença a tre­ba­llar en una pas­tis­se­ria i es deleix pels dolços. L'amo no li posa cap límit perquè mengi tan­tes pas­tes com vul­gui. Els pri­mers dies les ati­pa­des són escan­da­lo­ses, fins que dels mals de panxa que li pro­vo­quen el tre­ba­lla­dor acaba avor­rint lite­ral­ment tot allò que el tor­nava boig. Fa l'efecte que aquesta faula es podria expli­car can­vi­ant-ne els lla­mins per la glo­ba­lit­zació i el jove tre­ba­lla­dor per una capa molt estesa de la soci­e­tat. Sense menys­te­nir-ne els bene­fi­cis, hi ha dos aspec­tes de la glo­ba­lit­zació que fan de mal pair: un és el volum que ens arriba i l'altre la fuga­ci­tat amb què apa­rei­xen i des­a­pa­rei­xen els con­tin­guts. L'allau d'infor­ma­ci­ons, l'absència de fil­tres o el fet que no siguin bons fan que mol­tes vega­des ens sen­tim com si estiguéssim davant d'un apa­ra­dor molt atapeït: veiem tan­tes coses que les interes­sants no des­ta­quen i aca­bem, mare­jats, mar­xant sense entrar a la botiga. L'efi­me­ri­tat que va lli­gada a la glo­ba­lit­zació con­tri­bu­eix a pro­vo­car una indi­gestió: no podem pala­de­jar amb calma, ni mas­te­gar, i així no ens pot fer pro­fit el que ens porta fins a casa aquest mari­datge entre les comu­ni­ca­ci­ons i els avenços tec­nològics. Així arri­bem a una rea­li­tat que gua­nya ter­reny: tenim més eines i més infor­mació a mà, però paral·lela­ment s'estén la sen­sació que hi ha més gent que es cansa d'aquest excés i que cada cop són més els que no són capaços d'enten­dre i inter­pre­tar cor­rec­ta­ment bona part del que tenen a la seva dis­po­sició. El resul­tat és un reple­ga­ment, fer un pas enrere, fugir de la satu­ració i cen­trar-se en una dimensió més abas­ta­ble, més pro­pera, menys ata­ba­la­dora, més local. Perquè si desa­te­nem el conei­xe­ment local, el de pri­mera mà, renun­ciem a l'ele­ment clau per des­co­di­fi­car i enten­dre la glo­ba­lit­zació: una pers­pec­tiva pròpia. Esta­rem per­duts en el labe­rint.