Reacció

Acció - reacció. Han sor­tit de sota les pedres. Aquest naci­o­na­lisme espa­nyol que diu que no exis­teix, de tan segur de tenir el coixí i l’Estat que petri­fica el dret. Han sor­tit no només per ani­mar la selecció de fut­bol, sinó a esto­ma­car. A pun­xar rodes, a amenaçar, a bra­mar. Molts ciu­ta­dans, d’aquests que sem­bla que són els bons cata­lans, i que amb les òrbi­tes fora dels ulls omplen les pla­ces d’arreu d’Espa­nya, aren­gats per la Falange com a Sara­gossa, o per les velles guàrdies popu­lars o soci­a­lis­tes. Encara recordo Alfonso Guerra en un míting en una plaça de toros, ja fa una pila d’anys quan seguia la infor­mació política a Madrid, pas­se­jant-se amb un micròfon de dia­dema per l’esce­nari com Jesús cami­nant damunt les aigües. Enllu­er­nant les mas­ses amb aquell avenç tec­nològic difícil d’enten­dre a pri­mer cop de vista. El recordo en un altre míting a Sara­gossa dei­xant anar: “Aquí huele a gas, aquí huele a nazi”, perquè el dia abans hi havia fet un acte elec­to­ral Aznar. Ara estan a la mateixa banda de l’espec­tre de la pressió d’aques­tes hores. Sur­ten tots a car­rera feta: con­vençuts que ells no són supre­ma­cis­tes, ni naci­o­na­lis­tes, ni pro­vin­ci­ans. Ells són els de la grande y libre. I els de l’urna abo­nye­gada. Els de la bru­ta­li­tat poli­cial sobre un 0,000042%. Hi ha bufe­ta­des, con­tra els som­riu­res. Hi ha meda­lles per als pio­lins, men­tre que com a càstig els les reti­ren als Mos­sos. Hi ha tren­ca­dissa d’aules, que deu estar copiat d’algun model per­su­a­siu teutó dels anys trenta. Posats a aga­far l’exem­ple, ja no sabrem ni què van fer. La seducció con­ti­nua, ja ho veuen. Els gover­nants espa­nyols deuen tenir un manual d’ins­truc­ci­ons històric per resol­dre el pro­blema català. Només cal que des­em­pol­sin els apunts de Car­les III. Con­tin­gents poli­ci­als i mili­tars n’han anat venint de manera cíclica a Cata­lu­nya. D’immi­grants embut­xa­cats també n’han des­fi­lat. I aquest tarannà dia­lo­gant no ens sorprèn. Ja poden fer cua ja, del papa a la guàrdia suïssa, d’Igle­sias a l’Església, del Síndic al Col·legi d’Advo­cats, de Colau a Conesa, de CCOO a Obama. Medi­ació? Nego­ci­ació? Ni aigua. És la reacció pura.