Rendistes

Ves per on que la setmana en què ha arrencat una nova campanya de la renda, que és allà on els catalans paguem allò que sabem que no ens tornarà ni en les proporcions que se suposa que els nostres governants van pactant, l’antic cap d’estat s’ha ofès perquè entre els seus li retreuen que sigui un evasor fiscal. No hi voldria perdre massa temps, però la coincidència m’hi porta. Després podrem parlar d’espoli fiscal, i de tota la contribució i esforç econòmic que fem els catalans i el que ens retornen. Tornar a lamentar-nos del desgavell ferroviari, perquè et diguin que ara sí, que ara és que estan fent obres i per això els trens no van ni en rodes, clama al cel. És la història de sempre, ara ja no cal que lliguin els ganivets de les cases amb cadenes a les taules de casa. La tropa infiltrada està ben tranquil·la.

A tots ens agrada disposar dels diners de la nostra feina, però en algun lloc del món hi deu haver qui sap que pagant impostos, contribuint al bé comú, aconsegueix que els serveis públics del seu país siguin eficaços: sanitat, educació, infraestructures, cultura. Què us he de dir, si ho hem somiat manta vegades. Sense pessigar-te gaire ja sabem que aquesta societat s’ha hagut d’espavilar pel seu compte, i més del que s’espavilen altres societats. Només un exemple que ara he conegut de prop: la feina que fan a la Llar Pere Oliveras de Càritas Barcelona, que acull presos en segon i tercer grau. Un exemple entre mil que fa que es pari el cop allà on no arriba l’administració. De tota aquesta gent que no té xarxa quan intenta redreçar la seva vida. Però estem empantanegats en si al rei se li crema la cara perquè no s’ha posat una crema protectora. Vigila que no la hi encenguis tu, cremant una fotografia, que hauràs d’arribar fins a Estrasburg per defensar que exercies la llibertat d’expressió. I mentrestant paga, contribueix al bé comú via impostos, i prega que s’acabin les obres si vols que algun tren arribi a l’hora ni que sigui a l’estació equivocada.