Jugar amb intel·ligència

Vaig aca­bar l’arti­cle d’ahir dient que ara, un cop sabuts els resul­tats ofi­ci­als del referèndum de l’1-O, el govern català havia d’actuar amb intel·ligència. I, és clar, al cap de res ja vaig rebre uns quants cor­reus i uns quants comen­ta­ris en què em pre­gun­ta­ven si el que estava dient és que no havíem de fer una DUI i si estava insi­nu­ant no sé què. Quan deia que hem d’actuar amb intel·ligència em refe­ria sim­ple­ment a com ho fem per no mal­ba­ra­tar en dos dies l’immens capi­tal que són aquests més de 2,2 mili­ons de vots a favor del sí del referèndum de l’1-O. Aquest és un capi­tal al qual s’ha de donar valor i que ens per­met dir amb el cap ben alt que no cal renun­ciar a res, que quan final­ment el poble català s’ha pogut comp­tar el resul­tat que n’ha sor­tit, tot i les tra­ves, ha estat inqüesti­o­na­ble. Però també és cert que no s’han com­plert alguns estàndards inter­na­ci­o­nals i que l’esca­lada d’aquests dar­rers dies és inqüesti­o­na­ble. Hi ha pre­o­cu­pació, des del meu punt de vista, fins i tot a les nos­tres files; però no pas pel que fem, sinó per com ho fem. I em refe­ria a això. Com en les mobi­lit­za­ci­ons, en què tan espec­ta­cu­lar ha estat el que hem fet (dos mili­ons de per­so­nes cada cop que ens hi hem posat, i alguns cops més) com el com ho hem fet (amb un som­riure i sense alda­rulls). Són temps com­pli­cats en què a l’altre cos­tat els ner­vis estan a flor de pell. Per això cal deter­mi­nació i no renun­ciar a res, però pro­ba­ble­ment no fer el que l’Estat s’espera que fem en aquests moments. Perquè el capi­tal d’aquests 2,2 mili­ons pot ser també molt fràgil si es come­ten errors i es trans­me­ten dub­tes, vacil·laci­ons o con­tra­dic­ci­ons entre aquells que ho capi­ta­ne­gen. Estic par­lant de deses­ca­lar, ara que s’ha posat tant de moda aquest terme? No. No crec que hàgim de deses­ca­lar res men­tre no deses­ca­lin els altres. Al con­trari. Ferms. Però asse­gu­rant-nos no caure en cap pre­ci­pici que redu­eixi la base que ens ha fet pos­si­ble arri­bar fins a aquí. No és el pri­mer cop que tra­ves­sem un atzu­cac. El vam superar després de les elec­ci­ons i el vam superar quan no hi havia pres­su­post. Sem­pre hi ha hagut un des­llo­ri­ga­dor. I sem­pre ha impli­cat intel·ligència, no pas pro­vo­cació. I ara vostès inter­pre­tin-ho com vul­guin.