Societat civil

S'observa en els mit­jans de comu­ni­cació una forta crítica con­tra la classe política. És evi­dent que aquesta crítica és ple­na­ment jus­ti­fi­cada, tot i obeint plan­te­ja­ments sim­plis­tes d'una ciu­ta­da­nia con­su­mista, fàcil­ment mani­pu­la­ble, que està renun­ci­ant a l'exer­cici del pen­sa­ment. El segle XX s'ha carac­te­rit­zat per un plan­te­ja­ment nega­tiu del fun­ci­o­na­ment de la soci­e­tat, divi­dida entre bons i dolents. En aquests moments, els dolents són els polítics i els bons, supo­sa­da­ment, una ciu­ta­da­nia que com ha pas­sat en l'afer de cor­rupció del Palau té molt a desit­jar. S'està obli­dant que, davant d'una infor­mació exces­siva i con­tra­dictòria, per des­triar el blat de la palla és impres­cin­di­ble la uti­lit­zació del pen­sa­ment, encara que aquesta uti­lit­zació sigui sum­ma­ment esgo­ta­dora.

Cal fer un gran esforç perquè el conei­xe­ment del fun­ci­o­na­ment de la soci­e­tat es con­ver­teixi en fona­men­tal. Per començar, cal no obli­dar que històrica­ment des de temps imme­mo­ri­als la classe política sem­pre ha estat sot­mesa als grups de pressió o lob­bies, que són els que en defi­ni­tiva la con­fi­gu­ren i deter­mi­nen. Si s'assu­meix aquesta cons­ta­tació històrica, queda clar que el que està fallant és el com­promís social d'una ciu­ta­da­nia des­en­ci­sada que ha renun­ciat a l'acció de pen­sar. En el segle XXI, en la soci­e­tat de la inno­vació i el conei­xe­ment, la manera de cons­truir una nova soci­e­tat no pot estar basada en la crítica, en la d'afir­mar que si les coses no fun­ci­o­nen bé és per culpa dels altres.

Cal fer plan­te­ja­ments posi­tius cons­truc­tius, basats en pro­jec­tes i pro­pos­tes con­cre­tes, i que les per­so­nes que els for­mu­lin s'hi impli­quin. No ser­veix de res cri­ti­car els polítics i exi­gir-los que facin les coses bé. Aquests sem­pre aca­ben fent el que els seus votants volen o con­sen­ten que facin. Les ini­ci­a­ti­ves històriques de les grans trans­for­ma­ci­ons soci­als sem­pre han nas­cut de la soci­e­tat civil i d'una classe política que les ha aca­bat assu­mint com a seves. Si volem que la classe política fun­ci­oni, cal que la soci­e­tat civil es posi en marxa i li exi­geixi el que ha de fer. Sem­bla que aquest pro­ta­go­nisme de la soci­e­tat civil es comença a pro­duir, amb la moguda per la inde­pendència de Cata­lu­nya. Cal supo­sar que si aquest renai­xe­ment de la soci­e­tat civil s'acaba con­so­li­dant, donarà peu al nai­xe­ment d'un nou tei­xit asso­ci­a­tiu, entre el qual hi haurà mem­bres del Movi­ment Sènior.