Inventari de sis segles

Des de fa anys, a l’entorn de la fes­ti­vi­tat de Sant Bru, acos­tumo a escriure un arti­cle sobre l’orde car­toixà. Tots tenim les nos­tres dèries, segu­ra­ment sus­ten­ta­des en rela­ci­ons per­so­nals i adhe­si­ons històriques. En la cap­vui­tada de l’evo­cació litúrgica de la figura de Bru de Colònia com­pleixo amb el cos­tum adqui­rit.

Visc en una comarca on la presència de la comu­ni­tat car­toi­xana ha estat relle­vant. La Car­toixa de Mon­ta­le­gre atre­sora sis segles de vida i avui sig­ni­fica l’única presència cata­lana de l’orde. I cal no obli­dar que durant més de tres segles Mon­ta­le­gre fou el ter­cer cenobi català en poder espi­ri­tual i econòmic, després de Poblet i Esca­la­dei i abans de Mont­ser­rat. Els “mon­jos d’hàbit blanc”, mal­grat la seva vocació de soli­tud i silenci, han sig­ni­fi­cat molt en la vida cul­tu­ral i espi­ri­tual de Cata­lu­nya, i en temps recu­lats fins tin­gue­ren un afe­git de poder impor­tant, ter­ri­to­rial i econòmic.

Ara, a redós del sisè cen­te­nari (el cenobi tia­nenc es fundà el 1415) el Museu de Bada­lona pre­senta una expo­sició interes­santíssima d’imat­ges mai vis­tes de l’històric mones­tir i de la vida dels qui l’habi­ten, obra dels fotògrafs Oriol Casa­no­vas i Anto­nio Guillén, a més d’un lli­bre que fa la crònica dels sis segles i un cicle de con­ferències amb ponents tan reco­ne­guts com Car­les Díaz, Joan Villar­roya, Màrius Serra, Fran­cesca Español i Jordi Bages. Tot, entre el 19 d’octu­bre (pre­sen­tació del lli­bre i inau­gu­ració de l’expo­sició) fins Nadal.

Sem­bla un mira­cle –no sé si humà o diví– que en un entorn ava­lo­tat, en un racó del Bar­ce­lonès, pugui per­viure una comu­ni­tat de mon­jos que regei­xen el seu dia a dia en el desert de la clau­sura, amb una aus­te­ri­tat extrema i fent de l’ere­mi­tisme una con­dició irre­nun­ci­a­ble. I que això s’hagi man­tin­gut durant sis-cents anys, excep­tu­ant petits períodes en què els desor­dres polítics acon­se­lla­ren la dis­persió de la comu­ni­tat. La per­se­ve­rança com a motiu de vida.

Allò des­co­ne­gut, però exis­tent prop nos­tre, sem­pre des­perta l’interès del mis­teri. ¿Què fan una dot­zena d’homes, sepa­rats del món i a la vegada al mig, vivint en la més estricta soli­tud?, ¿quin ritme de vida por­ten?, ¿on és la seva uti­li­tat i la seva trans­cendència? Pre­ci­sa­ment per des­co­ne­gut, l’orde car­toixà motiva les ganes de saber qui són i què fan. Sobre­tot a par­tir de l’apor­tació que han sig­ni­fi­cat en la història del país.

Ara, el cicle pre­pa­rat pel Museu de Bada­lona i que durant dos mesos omplirà la seva agenda dona una magnífica ocasió de conèixer què s’amaga entre les parets del vell mones­tir. Val la pena apro­fi­tar-ho.