Ara torno
Companys, avui és el dia
Començo a escriure aquest article després de seguir l’homenatge al president Lluís Companys en l’aniversari del seu afusellament i de sentir l’important discurs que ha fet l’actual president, Carles Puigdemont. Profundament commogut. Perquè el d’aquest any no és un aniversari qualsevol. I no només perquè setanta-set anys després aquell acte ignominiós encara no ha estat condemnat i reparat per l’Estat espanyol, sinó perquè fa pocs dies que un càrrec important del partit que governa ha amenaçat Puigdemont d’acabar com Companys. Som on érem en aquell inici del franquisme després de la guerra civil. Amb una legalitat nova, pretesament democràtica, però que s’aplica contra Catalunya amb el mateix odi que aquella. Les últimes declaracions de càrrecs del Partit Popular són d’un profund odi a Catalunya. El ministre d’Assumptes Exteriors mentint conscientment i amb mala intenció sobre el sistema educatiu català. El president del partit a Catalunya demanant que l’Estat intervingui el sistema educatiu i TV3. I la connivència del PSOE, que legitima aquesta ofensiva de l’odi contra Catalunya. La legalitat espanyola ja no serveix només per tenallar les aspiracions de la majoria dels catalans, ara és l’instrument des d’on es propaga l’odi amb impunitat. Perquè declaracions com les de Casado o de Dastis o d’Albiol serien matèria de càstig en qualsevol país en què el sistema judicial no estigués a les mans d’ells mateixos.
Amb aquesta propagació de l’odi contra Catalunya arribem al dia en què el president Puigdemont ha de donar la resposta al govern de Rajoy. No hi ha cap més sortida possible que validar els resultats del referèndum de l’1 d’octubre. La resposta a l’oferta de diàleg ha estat la infàmia i l’odi. I la Unió Europea, un cop més, rentant-se’n les mans. Però avui és el dia que el procés independentista català ha de deixar de ser una “qüestió interna” de l’Estat espanyol, perquè és el dia que l’Estat espanyol es convertirà en un problema intern de la UE. Juncker, Tusk o qui mani a la UE hauran de fer la política que no han volgut fer fins ara, com han permès fins ara que Rajoy no afrontés políticament la qüestió catalana. Europa diu que és contrària a la independència de Catalunya perquè no vol un efecte contagi i que hi hagi una unió de 90 estats. O sigui, no els preocupa tenir un estat membre malalt, sinó que la cura s’escampi. I oblida que amb un referèndum ho podria haver evitat, fent campanya pel no. Europa no vol que els conflictes es resolguin amb violència però legitima la d’Espanya l’1-O. I Juncker diu que no pot fer mediació entre dues parts perquè només una part en vol. Doncs ja ho tenim tot dit. Avui és el dia.
