Qüestió d’ous

Cata­lu­nya ha subs­tituït del tot les metàfores mari­ne­res per les dels ous. “Només que es tren­qui la closca per tres o qua­tre ban­des, l’ou s’ha tren­cat. I ja està, surt la clara i surt el rovell. S’ha aca­bat.” Això deia Josep-Maria Ter­ri­ca­bras fa cosa d’un any per refe­rir-se al reco­nei­xe­ment de la república cata­lana per diver­sos estats de la Unió Euro­pea. Avui sabem que Eslovènia i Bèlgica hi estan molt pre­dis­po­sa­des. Luxem­burg alerta que els Vint-i-vuit no poden igno­rar la qüestió cata­lana. Es pot par­lar ja d’una com­pe­tició inter­na­ci­o­nal per veure qui reco­neix pri­mer l’Estat català? Si no vigi­len, se’ls avançarà Vladímir Putin, que ahir cons­ta­tava que Brus­sel·les va tard. Va tard o ha fet tard? La set­mana que ve, truita.