Títol de pel·lícula

El rebom­bori sor­git arran de les últi­mes dades sobre el tràgic incendi fores­tal d'Horta de Sant Joan té, a més del con­text dramàtic que tots conei­xem, i que reclama veri­tat i justícia, l'omi­nosa fuma­rada política que, massa sovint, sol envol­tar fets tris­tos i luc­tu­o­sos. En presó pre­ven­tiva els pre­sump­tes autors del foc, sobre els quals ja pesen acu­sa­ci­ons par­ti­cu­lars de famílies dels bom­bers que van morir en l'incendi; aixe­cat el secret de sumari del cas i fets públics, a través de la premsa, els con­tac­tes, els avi­sos, les comu­ni­ca­ci­ons que hi va haver entre els dife­rents orga­nis­mes impli­cats en les tas­ques d'extinció de les fla­mes, que­den per dilu­ci­dar les res­pon­sa­bi­li­tats polítiques. Perquè, després de la desgràcia, un hono­ra­ble polític va atri­buir, sense cap ombra de dubte, l'auto­ria del sinis­tre a un llamp, quan infor­mes del tot fia­bles con­si­de­ra­ven molt difícil que, ate­ses les cir­cumstàncies, el foc l'hagués pro­vo­cat una descàrrega elèctrica. Bé, el més greu de l'assumpte no és que l'hono­ra­ble en qüestió asse­gurés el que va asse­gu­rar. El més greu de l'assumpte és el mutisme ofi­cial poste­rior als infor­mes que ho des­men­tien. La cor­tina de fum amb què, fins a la detenció dels dos sos­pi­to­sos d'encen­dre un foc i de tot el que ha anat sor­gint després, es pre­te­nia ocul­tar allò que s'hau­ria d'haver sabut per boca del mateix llam­pe­gant hono­ra­ble, ara l'empu­dega i l'asfi­xia. Tenim democràcia, sí, però la tenim encara amb un llast del qual costa des­pren­dre's, un llast que arros­se­guem de l'època fran­quista, en què qui manava no havia de donar expli­ca­ci­ons als ciu­ta­dans, fes el que fes. Penso que els polítics, com a res­pon­sa­bles que són de la seva gestió, tant davant els elec­tors com davant els que no els han triat, hau­rien de saber dimi­tir, per decòrum polític, quan aital gestió ha estat causa de situ­a­ci­ons ingra­tes, de molt mal jus­ti­fi­car. Arra­par-se al càrrec perquè ja se sap que, a la llarga, tot s'oblida és una acti­tud que desa­cre­dita l'arra­pat. Em ve al cap el títol d'una pel·lícula de Robert Bres­son: Au hasard Balt­ha­zar.