Dimensió desconeguda

Diven­dres el Par­la­ment va apro­var la decla­ració d’inde­pendència i el Senat, l’apli­cació del 155, i el mateix dia el pre­si­dent espa­nyol va con­vo­car elec­ci­ons el 21-D. Ahir la fis­ca­lia va pre­sen­tar dues que­re­lles con­tra els mem­bres del govern per sedició, rebel·lió i mal­ver­sació, entre d’altres, i quasi al mateix temps sal­tava la notícia que el pre­si­dent Puig­de­mont i alguns con­se­llers es tro­ben a Brus­sel·les. En menys de 72 hores els esde­ve­ni­ments es tor­nen a cap­gi­rar i com­pli­quen encara més anti­ci­par ni tan sols què pas­sarà avui. A pesar d’això la borsa va tan­car ahir amb guanys, donant per fet que la República es queda al paper, i això és el que han estat espe­rant els inver­sors des de fa dies. El diner és així, poc amic dels can­vis, i des d’aquest punt de vista unes elec­ci­ons o fins i tot un 155 agrada, mal que li pesi a la democràcia. Per la seva banda, l’eco­no­mia pro­duc­tiva, la real, s’ho mira amb més pre­o­cu­pació. Les empre­ses no s’esti­men ni la incer­tesa ni la inse­gu­re­tat, i prova d’això són els nom­bro­sos tras­llats de seu, però els indus­tri­als també patei­xen per un horitzó on el coman­da­ment de la gestió econòmica quedi lluny i en mans d’un govern insen­si­ble a les seves deman­des i amb unes ganes des­fer­ma­des de per­ju­di­car l’eco­no­mia cata­lana. Entre la República decla­rada però encara no real i la negror abso­luta del 155, l’empre­sa­riat viu els dies amb sen­sació d’estar en una dimensió des­co­ne­guda. Veu­rem què passa avui.