Desigualtat a dojo

Les con­clu­si­ons de l’informe d’Oxfam Intermón sobre l’auge de la desi­gual­tat al món són demo­li­do­res. El 82% de la riquesa gene­rada en el dar­rer any al món va anar a parar a mans de l’1% més ric, men­tre que el 50% més pobre (3.700 mili­ons de per­so­nes!) no se’n va bene­fi­ciar gens. A l’Estat espa­nyol, aquest 1% més ric es va que­dar amb el 40% de la riquesa gene­rada, men­tre que el 50% més pobre es va repar­tir tan sols el 7%. Oxfam també apunta que els bene­fi­cis empre­sa­ri­als han aug­men­tat (un 200,7% a l’Estat entre el 2015 i el 2016) però no els sala­ris, i l’evasió fis­cal de les grans for­tu­nes suposa la pèrdua del 12% del PIB espa­nyol, diu l’orga­nit­zació. Són dades que cos­ten de pair. Sobre­tot quan s’han ins­tal·lat deter­mi­nats dis­cur­sos des de les patro­nals segons els quals no és moment d’apu­jar els sala­ris, o quan lle­gei­xes que Hisenda posa la lupa en les deduc­ci­ons per mater­ni­tat, molt per sobre dels ren­di­ments de capi­tal, i ja no diguem molt abans d’anar a ofe­gar les grans for­tu­nes que por­ten els seus diners a para­di­sos fis­cals. Són indi­ca­dors molt clars que les coses no s’estan fent bé. La classe tre­ba­lla­dora ha assu­mit els grans sacri­fi­cis de la crisi, i ara no pot ser l’obli­dada en la recu­pe­ració de l’eco­no­mia. Avui tre­ba­llar ja no és garan­tia de tenir qua­li­tat de vida, i si no som capaços de cor­re­gir això, ni de donar-hi pri­o­ri­tat, ales­ho­res assu­mim tots ple­gats una hipo­teca social que tard o d’hora ja no podrem pagar.