“«Más dura será la caída»”

No els sor­pren­gui el titu­lar en cas­tellà d’aquest arti­cle, idi­oma que, com a fill de la immersió lingüística, domino més que el minis­tre de l’Inte­rior, Juan Igna­cio Zoido, el català, com va que­dar palès en la carta que va enviar diu­menge als Mos­sos. Aquest titu­lar és la repro­ducció exacta de la frase que José Miguel de la Rosa va posar a l’assumpte del docu­ment en què va redac­tar la nota de premsa per enviar als mit­jans les dues que­re­lles per rebel·lió con­tra el pre­si­dent i el govern i la mesa del Par­la­ment. José Miguel de la Rosa és fis­cal, tre­ba­lla a la secre­ta­ria tècnica de la fis­ca­lia gene­ral de l’Estat i es va pre­sen­tar, des del sec­tor pro­gres­sista, per subs­ti­tuir Manuel Moix. El títol de l’assumpte del docu­ment és una mos­tra més que l’a por ellos poli­cial, que va aca­bar com va aca­bar l’1-0, també s’ha ins­tal·lat al ter­reny judi­cial donant la raó, per cert, a les veus que des del govern belga posen en dubte que Car­les Puig­de­mont, la resta del govern o els mem­bres sobi­ra­nis­tes de la mesa tin­guin un judici just.

Les matei­xes que­re­lles pre­sen­ta­des ahir ja tras­puen aquest dubte. D’entrada, el delicte de rebel·lió, segons el mateix ponent del PSOE en la reforma del Codi Penal del 1995, Diego López Gar­rido, no exis­teix sense violència. I aquí comença el show. Pel fis­cal, i pel gene­ral Diego Pérez de los Cobos, el coman­dant del dis­po­si­tiu poli­cial de l’1-0, hi va haver violència des­fer­mada. Les mares i pares que s’agru­pa­ven a les esco­les fent xoco­la­ta­des men­tre espe­ra­ven el dia de les vota­ci­ons van actuar vio­len­ta­ment. De fet, arriba a afir­mar que hi havia els ele­ments més vio­lents del “grup rebel”. La cas­so­la­des també són exem­ples de violència... Ah, i De los Cobos ho té clar: la poli­cia va emprar l’extrema violència com a res­posta. I es queda tan ample.

El des­propòsit de la que­re­lla és tan gran que defensa com a cosa nega­tiva i que jus­ti­fica que el cas es pugui jut­jar al Tri­bu­nal Suprem –apli­cant el 155 també al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya– el fet que es demanés una medi­ació de la UE, cosa que supo­sava “inter­na­ci­o­na­lit­zar la rebel·lió” o que asse­gura que el mem­bre de la mesa Joan Josep Nuet va votar a favor de tra­mi­tar la llei de tran­si­to­ri­e­tat, quan es va abs­te­nir, i a favor de la DI, quan ho va fer en con­tra.