La impunitat

Vio­la­ci­ons, orgies, toca­ments a peri­o­dis­tes, comen­ta­ries ina­de­quats i mis­sat­ges apu­jats de to d’un dipu­tat a una becària taquen West­mins­ter. Aques­tes reve­la­ci­ons ame­na­cen el par­tit con­ser­va­dor (ja es parla de gai­rebé 40 dipu­tats!) i també el labo­rista (amb menys nom­bre). També sac­se­gen tota una ins­ti­tució, que hau­ria permès aquests com­por­ta­ments dels polítics, que s’apro­fi­ta­ven dels seus càrrecs. La premsa groga britànica es frega les mans amb un escàndol que pot ser de dimen­si­ons gegants, simi­lar al de les die­tes. O pot­ser tot acaba en no res. Fa pocs dies, el Par­la­ment Euro­peu feia un debat pre­ci­sa­ment sobre l’asset­ja­ment sexual i la imatge era patètica: els dipu­tats ni tan sols es van dig­nar a anar-hi. Impu­ni­tat?