Paper d’estrassa

La lite­ra­tura inter­lo­cutòria és la que m’ocupa més dar­re­ra­ment. Com a tot un país que ha vist com s’empre­sona el seu govern, men­tre el seu pre­si­dent i qua­tre con­se­llers fan un exili de denúncia per la situ­ació de tre­pig que patim tots ple­gats. És clar que la jut­gessa de l’Audiència de Madrid Car­men Lamela beu del que redacta el fis­cal gene­ral de l’Estat més que de mes­tres de la sin­taxi com Joan Solà. Ell s’enfron­tava al rela­tiu i era capaç de donar-nos lliçons de vida. I tant que tenim per apren­dre. La lec­tura d’aquests tex­tos que han enviat a la presó pre­ven­tiva, pri­mer Jordi Cui­xart i Jordi Sànchez, i després el vice­pre­si­dent Jun­que­ras i més de mig govern, també és una altra lliçó. I mira que si repas­ses la història ens l’han lle­gida manta vega­des i sota la mateixa fórmula i rància essència. Només cal aga­far el Decret de Nova Planta i podeu tibar del mateix fil. És clar que ara hi posen links que ho fa tot ple­gat més modern. Hi posen enllaços a notícies publi­ca­des per ver­si­ons digi­tals de dia­ris, o hi posen tuits com a prova incri­mi­natòria. Hi donen aquest aire de moder­nor, per bé que hi escri­uen Turul, per comp­tes de Turull, o diuen que la con­se­llera Bassa s’adhe­reix a “l’ata­dura” del dia 3 d’octu­bre, per comp­tes d’atu­rada. Deu ser que la justícia ràpida admet els errors de frapa. Aquesta lite­ra­tura fei­xuga, i mal­des­tra, té un regust amarg. On ser soci d’Òmnium o de l’ANC t’envia de pet a l’infern peni­ten­ci­ari. Et priva de lli­ber­tat. Sor­tir al car­rer sense tren­car un vidre és tumul­tu­ari. For­mar part d’un govern que fa anys que té aquest man­dat elec­to­ral al cap, diu la jut­gessa, no en des­lliura els que s’hi han incor­po­rat els últims mesos, com Jordi Turull, o Joa­quim Forn, però sí que en des­lliura, amb una fiança de 50.000 euros algú que fa molt més n’ha for­mat part, però que en va sor­tir vuit hores abans que s’aprovés la decla­ració d’inde­pendència, com Santi Vila.

Bus­car els delic­tes de rebel·lió, sedició i mal­ver­sació, equi­pa­rant l’1 d’octu­bre amb el 23-F i en una instància on no per­toca, no ho aguan­ten ni aquests papers. Papers d’estrassa.