Oh! Europa

En plena onada repres­siva de l’Estat, el movi­ment sobi­ra­nista ha de començar a tocar de peus a terra: Europa, l’enti­tat suprema en la qual havia dipo­si­tat l’espe­rança per tro­bar la sor­tida al con­flicte amb Espa­nya, no farà res que tras­to­qui els seus interes­sos, essen­ci­al­ment econòmics. Des de la ban­cada uni­o­nista s’ha retret la ingenuïtat dels inde­pen­den­tis­tes, i s’ha de dir que en el cas de les supo­sa­des com­pli­ci­tats de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees n’hi ha hagut massa. Què es pot espe­rar d’algú que ha sigut indi­fe­rent amb la crisi huma­nitària dels refu­gi­ats? Fa poc ha vençut el ter­mini per aco­llir els 160.000 migrants amb els quals s’havia com­promès Europa: només se n’han reu­bi­cat una quarta part. El pas­so­tisme d’Espa­nya encara és més escan­dalós: ha donat asil a l’11% de refu­gi­ats que li per­to­ca­ven. He subrat­llat amb cur­siva la paraula reu­bi­car perquè és el voca­bu­lari que fan ser­vir els líders euro­peus per trac­tar un mate­rial tan vul­ne­ra­ble com són les per­so­nes. Per ells són pura mer­ca­de­ria que es mou d’un lloc a un altre com qui col·loca els pro­duc­tes en els pres­tat­ges d’un super­mer­cat sense fer nosa als cli­ents. Si Europa no reac­ci­ona quan s’ofe­guen milers de per­so­nes al Medi­ter­rani, tam­poc no reac­ci­o­narà per vuit polítics empre­so­nats per les seves idees, com no ha reac­ci­o­nat per l’empre­so­na­ment dels Jor­dis. Per tocar la fibra sen­si­ble d’Europa, que la té a la but­xaca, cal­dran estratègies més con­tun­dents.