De tot menys normals

Jus­ti­fi­cava el pre­si­dent espa­nyol l’apli­cació de l’arti­cle 155 per recu­pe­rar la nor­ma­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal a Cata­lu­nya, que veia supo­sa­da­ment per­duda arran del procés inde­pen­den­tista. Era el 20 d’octu­bre. L’endemà el Con­sell de Minis­tres acti­va­ria un botó d’efec­tes des­co­ne­guts amb què el PP ha apro­fi­tat, amb total suport de Ciu­ta­dans i del PSOE –també del PSC–per ful­mi­nar el govern ele­git democràtica­ment a les urnes. Uns dies després, Mari­ano Rajoy con­vo­cava elec­ci­ons per al 21 de desem­bre. Els comi­cis seran de tot menys nor­mals. Excep­ci­o­nals i en estat d’excepció.

Per més que s’hi esfor­cin, i ahir Íñigo Méndez de Vigo i Enric Millo ho inten­ta­ven, ningú pot par­lar del 21-D com unes elec­ci­ons més, pri­mer perquè han estat impo­sa­des per Mari­ano Rajoy, però sobre­tot després que la jut­gessa de l’Audi­en­cia Naci­o­nal Carme Lamela hagi deci­dit enviar a la presó vuit dels con­se­llers de l’exe­cu­tiu català: Oriol Jun­que­ras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Merit­xell Borràs, Joa­quim Forn i Car­les Mundó. S’afe­gei­xen a Jordi Cui­xart i Jordi Sànchez. Deu pre­sos polítics cata­lans, a Europa i en ple segle XXI. I encara hau­rem d’aguan­tar que els popu­lars insis­tei­xin que anem cap a la nor­ma­li­tat. I que els soci­a­lis­tes –han notat que tant Pedro Sánchez com Miquel Iceta estan opor­tu­na­ment callats des de fa dies?– es posin de per­fil fent veure que tot ple­gat no els afecta i con­tinuïn refe­rint-se al 155 com “de mínims”. Cinisme a gra­nel.

Estem davant d’una ano­ma­lia democràtica que molt pocs a l’Estat espa­nyol i també a fora s’atre­vei­xen a reconèixer. Una ver­go­nya euro­pea que fa invi­a­ble cap supo­sada quo­ti­di­a­ni­tat com pre­go­nen els de Mari­ano Rajoy. Ells i els seus còmpli­ces en són els cul­pa­bles. Si pas­sat el referèndum de l’1-O dèiem que després de la violència poli­cial res tor­na­ria a ser igual, la violència judi­cial ho referma. Amb l’horitzó d’uns comi­cis enra­rits, mobi­lit­zació cons­tant i tre­ba­llar per a la victòria de l’inde­pen­den­tisme. I que no passi un dia sense recla­mar #Lli­ber­tat­pre­sos­polítics.