Imaginar-se el pitjor

Després de la votació al Par­la­ment en què es va pro­cla­mar la República de Cata­lu­nya, un amic que em mereix la màxima con­fiança (i quan dic màxima vull dir exac­ta­ment màxima) em va dir: “Ima­gina’t el pit­jor.” Feia referència a la reacció de l’Estat espa­nyol. Com que sem­pre miro de fer-li cas, vaig inten­tar apli­car al meu meca­nisme de pen­sa­ment sobre el que està pas­sant el fil­tre de pen­sar el pit­jor. No m’ha estat fàcil, perquè tinc una tendència naïf al pen­sa­ment posi­tiu. Jo em pen­sava que la poli­cia espa­nyola no ens pega­ria el dia 1 d’octu­bre per par­ti­ci­par en el referèndum. A pesar que va aca­bar pas­sant, no creia que l’exèrcit judi­cial de Rajoy fos capaç de posar a la presó els diri­gents de l’ANC i Òmnium. I tot i que això també ha aca­bat pas­sant, em sem­blava massa gros que també fiques­sin a la presó el govern que els cata­lans vam ele­gir democràtica­ment el 27 de setem­bre del 2015 i que ha comès l’únic delicte de com­plir el pro­grama elec­to­ral. I això també ha pas­sat. Soc tan fluix de pen­sa­ment que, abans de tot això, em pen­sava que, veient les mas­si­ves mani­fes­ta­ci­ons de l’11 de setem­bre un any rere l’altre, els par­tits i el govern espa­nyols aca­ba­rien veient la neces­si­tat de fer un referèndum per resol­dre la situ­ació. I sí, ja em podeu dir il·lús, però també creia que la UE no per­me­tria totes aques­tes coses i trac­ta­ria els cata­lans com a euro­peus. Però ens està trac­tant com els refu­gi­ats de guerra siri­ans o com els immi­grants de la pobresa. Amb la mateixa mise­ra­ble indi­ferència.

Pen­sant com penso no n’ende­vino ni una. Faré l’esforç de pen­sar el pit­jor, doncs. Vaig posar a Twit­ter el que em sem­bla que està pas­sant ara. Resu­mi­da­ment, no pot ser que Rajoy faci empre­so­nar el nos­tre govern i que vul­gui elec­ci­ons el 21 de desem­bre. Ningú vol unes elec­ci­ons que perdrà, però si algú el va obli­gar a con­vo­car-les, es tracta de fer veure que les vols però, paral·lela­ment, exe­cu­tar un pla B. El que estan fent i pre­pa­ren (empre­so­nar la mesa del Par­la­ment sen­cera o en part, il·lega­lit­zació de la CUP...) ha de tenir una altra fina­li­tat. Sí, ens volen pro­vo­car perquè reac­ci­o­nem des­con­tro­la­da­ment, per exem­ple dime­cres en l’atu­rada de país o dis­sabte en la mani­fes­tació, i la inter­venció activa dels pio­lins ser­veixi per crear la situ­ació de caos i violència neces­sa­ris per tenir la coar­tada davant la UE per sus­pen­dre sine die les elec­ci­ons i pror­ro­gar el 155. No em direu que això no és pen­sar mala­ment.

Després, però, arriba un altre amic i em diu que sap de bona font que no és que la UE esti­gui tute­lant Rajoy a distància. Al con­trari, és Rajoy qui ja ha avi­sat que abans Espa­nya sor­tirà de la UE que no pas que Cata­lu­nya acon­se­gueixi la inde­pendència. Com a ima­gi­nar-se el pit­jor no està mala­ment. No aflui­xem, però pre­pa­rem-nos.