Ramoncín a Girona

Repas­sant l’heme­ro­teca, tro­bem que Girona té el dubtós honor, no només de ser tres vega­des immor­tal, sinó d’haver estat la pri­mera ciu­tat on Ramoncín va patir “una agressió per­so­nal”. Els fets van tenir lloc la nit del dijous 18 de maig del 1978 al pavelló muni­ci­pal d’esports. “Actu­ació única del Rey del Pollo Frito”, es va anun­ciar uns dies abans a Los Sitios de Gerona, en la publi­ci­tat que feia del con­cert el seu pro­mo­tor, Joan Pla­nas i Artau, d’Espec­ta­cles Girona. Eren els temps en què Ramoncín era el màxim repre­sen­tant del punk ibèric: un pro­vo­ca­dor en una soci­e­tat encara molt pro­vo­ca­ble, amb un públic que gau­dia llançant-li ous, men­tre ell can­tava Marica de ter­ci­o­pelo, Cómete una para­guaya o Rock and roll dudua.

Abans del con­cert de Girona, ja va haver-hi alguna dis­sonància pre­mo­nitòria: s’havia anun­ciat que com­ple­ta­rien el pro­grama del fes­ti­val els “con­junts giro­nins” Els Amics del Jazz i Àgora. El mateix dia del con­cert, però, Els Amics del Jazz –que almenys pel nom no tenien gaire a veure amb el punk– van publi­car al diari una nota per des­vin­cu­lar-se del con­cert de Ramoncín: “És fals que hàgim estat con­trac­tats per actuar en aquesta gala, i per tant no actu­a­rem a l’esmen­tat fes­ti­val, ja que l’orga­nit­zació ha uti­lit­zat el nos­tre nom sense la deguda auto­rit­zació.” La veri­tat és que la bar­reja estilística era força freqüent en aquells pri­mers temps de la jove democràcia. Després de tants anys d’opressió, la gent tenia sobre­tot ganes de gresca i no filava gaire prim, musi­cal­ment par­lant. Ho demos­tra, per exem­ple, el pro­grama de la revet­lla de Sant Pere a la pis­cina de Girona, el 29 de juny del 1979: al cos­tat de grups com ara Rock and Roll Damm i Maraca i Marxa, hi tro­bem... la Tuna de la Facul­tat de Medi­cina de Bar­ce­lona.

Però tor­nem al debut de Ramoncín a Girona: segons va expli­car a la premsa “l’empre­sari senyor Pla­nas”, Ramoncín va sor­tir a l’esce­nari i li van començar a ploure ous i altres coses, que ell va esqui­var “amb agi­li­tat i des­tresa”. Però tot seguit un grup de qua­tre o cinc joves, “després d’enfron­tar-se amb el tècnic de so”, van pujar a l’esce­nari i un d’ells va donar un cop amb una cadena al can­tant, men­tre un altre l’amenaçava amb una ampo­lla tren­cada, així que Ramoncín va donar per aca­bat el con­cert i la poli­cia va haver d’inter­ve­nir-hi. “Jo no guardo cap ran­cor a Girona”, va dir l’endemà el can­tant en una entre­vista, quan li van pre­gun­tar si tor­na­ria a actuar a la ciu­tat, després de tot el que havia pas­sat. La veri­tat és que s’ho va rumiar: va tor­nar a Girona nou anys després –era l’època del seu setè disc, La vida en el filo, en el qual va col·labo­rar Brian May, de Queen– i va omplir la plaça de braus, el 10 de juliol del 1987, sense cap inci­dent remar­ca­ble. Ell havia can­viat i el seu públic també.