Hola, Espanya!

La cele­bració del referèndum de l’1-O ha fet can­viar la per­cepció que tenen els ciu­ta­dans de l’Estat espa­nyol sobre l’inde­pen­den­tisme: el baròmetre del CIS de l’octu­bre revela que la inde­pendència de Cata­lu­nya és el segon pro­blema més impor­tant d’Espa­nya, dar­rere de l’atur. Aquest pro­blema ha gua­nyat sis posi­ci­ons res­pecte del CIS del setem­bre, i això que encara no s’havia apli­cat el 155, ni s’havia empre­so­nat Sànchez, Cui­xart ni mig govern estava empre­so­nat i la resta a l’exili. No ha estat fins que s’ha arri­bat a aquests extrems que no s’han ado­nat –o no s’han vol­gut ado­nar– del que aquí estava pas­sant, fent seu el man­tra repe­tit fins a la saci­e­tat pels popu­lars que l’inde­pen­den­tisme era cosa de qua­tre eixe­le­brats i/o abduïts. I això no és tot: resulta que la inde­pendència ha superat el que fins fa molts mesos (i anys) ha estat el segon pro­blema d’Espa­nya: la cor­rupció. De ben segur que aquest pro­blema no pre­o­cupa tant gràcies a certs mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols que molt hàbil­ment han cen­trat tota la seva atenció en el pro­blema catalán i s’han obli­dat com­ple­ta­ment de l’informe final de la fis­ca­lia en el judici pel cas Gürtel, en què aquesta con­si­dera que la trama va fer dels sub­orns a càrrecs dels PP una manera de vida, o de les decla­ra­ci­ons del res­pon­sa­ble de la UDEF que va inves­ti­gar la trama i que ha con­fir­mat al Congrés que Rajoy va cobrar en negre de la caixa B. Això sí que és un pro­blema, i no passa res.