El crit de llibertat de Domènec Fita

És admi­ra­ble que, men­tre dife­rents per­so­nes, enti­tats i ins­ti­tu­ci­ons de Girona s’han impli­cat acti­va­ment en el 90è ani­ver­sari de Domènec Fita, aquest no s’adormi sobre els més que meres­cuts llo­rers i con­tinuï cre­ant obra nova, a un ritme que sorprèn fins i tot aquells que conei­xen bé la seva passió per la feina. El comis­sari de la pro­gra­mació com­me­mo­ra­tiva Fita 90, Kim Bover, resu­meix el sen­tit últim de l’obra de Fita com un “crit de lli­ber­tat”: l’artista ha fet sem­pre el que ha vol­gut i, fins i tot quan ha accep­tat fer obres d’encàrrec, hi ha posat sem­pre el seu segell per­so­nal i intrans­fe­ri­ble. “Llui­ta­dor cons­tant” fins i tot en les pit­jors cir­cumstàncies, Domènec Fita fa més de set dècades que tre­ba­lla per la seva lli­ber­tat artística. I no té la intenció de parar.