La gallina, a jóc

No ens pensàvem pas que encara dedi­caríem un altre arti­cle a aquest assumpte de l'exem­plar de la Cons­ti­tució espa­nyola amb il·lus­tra­ci­ons pre­cons­ti­tu­ci­o­nals que s'exhi­beix al Par­la­ment Euro­peu i que va pro­vo­car les quei­xes de l'euro­di­pu­tat Jun­que­ras. Les reac­ci­ons que ha pro­vo­cat l'afer, però, ens hi empeny perquè han estat reve­la­do­res i alguns hi que­den ben retra­tats. Davant de tot, el PP i el PSOE que, en segons qui­nes coses, demos­tren una fra­ter­nal com­pli­ci­tat. Va ser el popu­lar Fede­rico Tri­llo, quan pre­si­dia el Congrés dels Dipu­tats, qui va rega­lar a l'euro­cam­bra l'exem­plar de la Cons­ti­tució amb l'escut que du l'àguila, el jou i les flet­xes de Falange i l'emblema Una, grande y libre. L'actual pre­si­dent del Congrés, el soci­a­lista –és una manera de dir– José Bono, accepta subs­ti­tuir l'exem­plar, però amb una recança mal dis­si­mu­lada. Bono fa el ronsa. Diu que ja el can­viarà, però que encara pot­ser tar­darà uns mesos. Tant costa endreçar un lli­bre i expo­sar-ne un altre? Es veu que, si la subs­ti­tució fos més ràpida, Tri­llo es podria ofen­dre i, és clar, Bono no li vol donar aquest dis­gust. Soci­a­lis­tes i popu­lars han coin­ci­dit, sobre­tot, en tres argu­ments. Pri­mer: el fet no té importància. No té importància expo­sar a Europa un text de la Cons­ti­tució espa­nyola amb l'escut fran­quista? Per als qui pen­sem que la Cons­ti­tució està impreg­nada de fran­quisme és clar que no en té, al con­trari, ens agrada. Així tot és més obvi. Però, ells, tan cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes, tro­ben que no té importància? Segon argu­ment: és un lli­bre de valor incal­cu­la­ble, diuen. No els coneixíem pas tant res­pecte i tanta passió per la bibliofília. Ens n'ale­grem. Ter­cer: han sug­ge­rit que el millor seria dei­xar-hi el mateix lli­bre però obert per una altra pàgina. Sen­sa­ci­o­nal! Aquesta és la més bona de totes. No hi pot haver un resum millor del que és la Cons­ti­tució que aquesta idea llu­mi­nosa. Que no es vegi la gallina, però que hi sigui, a jóc, ben ama­ga­deta. Aquest és el veri­ta­ble espe­rit de la Cons­ti­tució: retòrica democràtica amb el fran­quisme entre línies, infil­trat, dibui­xat i tot en aque­lles pàgines que no és pru­dent ense­nyar.