El dèficit fiscal

Segons els càlculs de la Gene­ra­li­tat, el 2014 el dèficit fis­cal va arri­bar al rècord de 16.570 mili­ons d’euros, el 8,4% del PIB català. És una xifra que surt de comp­ta­bi­lit­zar els ingres­sos i les des­pe­ses sobre la base del mètode del flux mone­tari, és a dir, que adju­di­quen aquesta des­pesa en aquell ter­ri­tori on efec­ti­va­ment es fa. El govern sem­pre ha defen­sat que aquest és el càlcul que millor cap­tura l’impacte d’estímul de la des­pesa pública sobre un ter­ri­tori, si bé l’equip de tre­ball del minis­tre Mon­toro ho rebatrà de mil mane­res. De fet, l’equip d’Hisenda, lide­rat per l’eco­no­mista i direc­tor de la fun­dació d’estu­dis Fedea, Ángel de la Fuente, va rebut­jar ja par­lar de les famo­ses “balan­ces” i ho va recon­ver­tir en un fred Sis­tema de cuen­tas públi­cas ter­ri­to­ri­a­li­za­das. Segons aquest, el dèficit fis­cal català el 2014 se situ­ava en poc menys de 10.000 mili­ons. A par­tir d’aquí es pot tenir la temp­tació d’endin­sar-se en una guerra de xifres, de jus­ti­fi­car quin es el càlcul bo i mirar de des­pres­ti­giar l’altre. No és la intenció. Però pre­ci­sa­ment avui em sem­bla interes­sant recor­dar la dada que reco­llia el CSIC en un informe ela­bo­rat al setem­bre per experts poc sos­pi­to­sos de ser cap­tius de les tesis del govern català. S’hi asse­nya­lava que intro­duir una mena de cupo basc per a Cata­lu­nya reque­ri­ria una apor­tació addi­ci­o­nal de recur­sos al sis­tema comú de 16.000 mili­ons d’euros. Oi que qua­dra força?