La realitat

Dilluns a la nit quan arren­cava la cam­pa­nya per les elec­ci­ons del 21-D, vaig rebre un What­sapp d’una amiga. Just quan comença una de les cam­pa­nyes elec­to­rals més cares dels últims anys, rebo un mis­satge d’una amiga que em parla de les per­so­nes sense sos­tre. Em dema­nava que el fes córrer i que si podia que hi col·laborés. El mis­satge era de la Creu Roja, que fa una crida per reco­llir man­tes i sacs de dor­mir, nous o en bon estat, per poder aten­dre les per­so­nes sense sos­tre. Resulta que la filla de la meva amiga és tre­ba­lla­dora social i tècnica de for­mació i volun­ta­riat de la Creu Roja, a Girona. Des que ha començat aquesta onada de fred àrtic, ella i els seus com­panys cada nit ron­den pels car­rers per aju­dar les gai­rebé dues-cen­tes per­so­nes que es comp­ta­bi­lit­zen que només a Girona mal­vi­uen al ras, sense sos­tre, però que també for­men part d’aquesta crua rea­li­tat. Una rea­li­tat que si no és gràcies a la soli­da­ri­tat i a la feina de per­so­nes i d’orga­nit­za­ci­ons com aquesta i d’altres, no sobre­viu­rien. Per­so­nes que per no tenir no tenen ni l’empara de les ins­ti­tu­ci­ons que, en teo­ria, hau­rien de vet­llar perquè qual­se­vol ciu­tadà d’aquest país pogués viure amb unes mínimes con­di­ci­ons de dig­ni­tat. Doncs ni això. No els empara ni la Cons­ti­tució. Recor­din, per exem­ple, que l’abril de l’any pas­sat el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va tom­bar el decret de pobresa energètica del Par­la­ment de Cata­lu­nya que volia evi­tar que les empre­ses de llum, aigua i gas talles­sin el ser­vei a les famílies vul­ne­ra­bles que no pogues­sin pagar. Pas previ a des­no­nar-los i enviar-los al car­rer, sense sos­tre. I després ens tro­bem amb rea­li­tats com aquesta con­tra la qual ha de llui­tar cada nit la filla de la meva amiga. Pro­hi­bir lleis com aques­tes pel sol fet que qui les pro­mou no és de la corda dels que han col·locat els legis­la­dors, a què treu cap? A quina rea­li­tat viuen? He lle­git fa poc una frase en una novel·la que penso que s’adiu força al con­cepte de rea­li­tat en què viuen una part dels polítics d’aquest país: “Hi ha més res que alguna cosa en això que ano­me­nem la rea­li­tat.”