El centre del relat

“Jo soc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n’hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim. Si viatges veuràs paisatges, cases, museus i carrers; i la gent del país que visites. Però si llegeixes, entres al món interior d’aquest país; entres a les cases que el turista veu per fora; fins i tot entres a l’interior de les persones i coneixes els seus temors i anhels. Viatjar et pot fer obert. La lectura és el viatge més poderós; el viatge que et pot fer estalviar incomprensions, conflictes, aprensions i guerres. Hem de rearmar la lectura perquè és la millor manera d’entendre la realitat.” He lligat aquests dos pensaments de Jaume Cabré i Amos Oz a propòsit de com n’és, d’important, la lectura per entendre la realitat que ens envolta. I ho faig perquè ara fa alguns dies era a Palafrugell en unes jornades sobre el paper de les biblioteques en aquesta feina per fer arribar els llibres als lectors, per crear-ne de nous i mantenir els que ja tenen. Recordo que es va apostar perquè biblioteques, escoles, famílies, mitjans de comunicació i administracions continuïn treballant plegades per aconseguir aquest objectiu; que l’entorn digital pot ser una oportunitat i no una trava; que s’ha de sortir a buscar els lectors que encara no saben que ho són, i convidar-los a conèixer tot el que es perden si no llegeixen; que per engrescar a llegir s’ha d’acompanyar l’usuari per fer una bona tria; que s’ha d’afavorir la lectura per plaer i no per obligació. Però el que em sembla que va quedar palès és que, sobretot, tots plegats ens hem de creure que la lectura, que els llibres, formen part de la nostra vida de cada dia. Que no són només dades i xifres per embellir informes i satisfer iniciatives polítiques que potser no tindran més recorregut, no. Si hi creiem de veritat, en el poder transformador de la lectura, entre tots, hem de ser capaços de posar el lector en el centre del relat.