Cervells grocs

M’agrada anar ves­tit amb pan­ta­lons, camisa i jaqueta de color negre (encara que física­ment el negre no és un color, sinó l’absència de radi­ació elec­tro­magnètica dins l’inter­val de la llum visi­ble). Ho faig per gust per­so­nal, ins­pi­rat en els moto­ris­tes clàssics, que m’ali­men­ta­ven els som­nis durant l’ado­lescència. Anar ves­tit d’aquesta manera em fa pen­sar també en una cançó de Johnny Cash, Man in black. “[Vaig de negre] pel pres que paga el preu d’una llei feta a mida del poder”, diu una de les estro­fes, totes de caire social, segons la magnífica versió que canta Loqui­llo. Tan­ma­teix, i just per aquest motiu, fa dies que porto, com tan­tes altres per­so­nes, un llaç groc. I el 21-D aniré a votar amb tanta roba groga com pugui, ara que és pro­hi­bit d’il·lumi­nar fonts i edi­fi­cis públics amb aquest color tan càlid i esca­ient en dates pre­na­da­len­ques, però sobre­tot m’asse­gu­raré de por­tar el cer­vell ben groc. Ara us explico això del cer­vell.

Els colors, com les parau­les, poden tenir més influència sobre els nos­tres pen­sa­ments del que sem­bla (pot­ser per això alguns jut­ges han fet reti­rar els rètols amb la paraula “democràcia” durant la cam­pa­nya elec­to­ral). El cer­vell inter­preta cada color d’una manera dife­rent. No estic par­lant de l’ano­me­nada cro­mo­teràpia, que no té vali­desa científica, sinó de les rela­ci­ons emo­ci­o­nals que fa el cer­vell de manera pre­cons­ci­ent amb els dife­rents colors. Hi ha diver­sos tre­balls expe­ri­men­tals que ho han exa­mi­nat, com per exem­ple un parell que van ser publi­cats a finals del 2015 en dues revis­tes científiques de pres­tigi (Plos One i The Quar­terly Jour­nal of Expe­ri­men­tal Psyc­ho­logy).

En aquest tre­balls es va mos­trar a un nom­bre con­si­de­ra­ble de volun­ta­ris dife­rents esce­nes de pel·lícules o se’ls va fer escol­tar frag­ments musi­cals, i se’ls va dema­nar que ho asso­ci­es­sin a colors, al mateix temps que se’ls moni­to­rava l’acti­vi­tat cere­bral per esta­blir el seu estat emo­ci­o­nal. Inva­ri­a­ble­ment, tots asso­ci­a­ven les esce­nes o els frag­ments musi­cals que els induïen estats de goig, de plaer, de tran­quil·litat o de feli­ci­tat al color groc. En con­tra­po­sició, el ver­mell l’asso­ci­a­ven a perill o ràbia, i la gama dels cians i blaus, a por i tris­tesa.

Dit d’una altra manera, el cer­vell rela­ci­ona les emo­ci­ons que sub­jec­ti­va­ment podem qua­li­fi­car de posi­ti­ves al color groc. Pot­ser per això hi ha qui pensa que el groc és un color perillós durant una cam­pa­nya elec­to­ral, no fos que ens ajudés a man­te­nir un estat anímic posi­tiu quan ens volen der­ro­tats. Pro­hi­bir el groc en deter­mi­nats indrets va més enllà d’una sim­ple limi­tació política. I per això, cons­ci­ent­ment, mal­grat les difi­cul­tats, o pre­ci­sa­ment per superar-les de manera posi­tiva i pro­ac­tiva, man­tindré el meu cer­vell ben groc.