Opinió

LA GALERIA

El feixisme que perdura

No s’aturaran. Siguin quins siguin els resultats del 21-D, és difícil mantenir l’optimisme a la banda alta

L’espoli del Museu de Lleida és un dels molts epi­so­dis que ens hau­rem d’empas­sar com gri­paus a par­tir d’ara. Les llàgri­mes de coco­dril de l’alcalde Àngel Ros són un exem­ple de la hipo­cre­sia dels soci­a­lis­tes en donar suport a la impu­ni­tat del 155. Hi ha qui es va moles­tar perquè Pablo Igle­sias va dir que el procés havia des­per­tat la bèstia del fei­xisme espa­nyol; la qüestió es que no havia des­a­pa­re­gut mai. Fent una inter­pre­tació del cèlebre conte d’Augusto Mon­ter­roso que diu “Cuando des­pertó, el dino­sau­rio todavía estaba allí”, vivim en un estat aixo­plu­gat en l’ombra del fran­quisme. Ni durant els governs del PSOE de Felipe González, que ha donat prou mos­tres de la seva impos­tura, les cla­ve­gue­res de l’Estat van dei­xar de fun­ci­o­nar. Ja s’està anun­ci­ant l’ampli­ació de la causa judi­cial con­tra els impli­cats en el procés. No s’atu­ra­ran. Siguin quins siguin els resul­tats del 21-D, és difícil man­te­nir l’opti­misme a la banda alta. Segur que des de Junts pel Sí s’han comès errors, el més greu, infra­va­lo­rar la capa­ci­tat de repressió del PP ani­mat per Cs, el PSOE i la gran majo­ria de mit­jans de l’Estat. La Tran­sició no va ser­vir per con­ci­liar les dues Espa­nyes, ni de bon tros. Les ganes de ven­jança con­tra Cata­lu­nya i tot el que repre­senta se’ns demos­tra que són atàviques. Ara es recu­llen sig­na­tu­res per fer l’ense­nya­ment en cas­tellà. Tot i la situ­ació de des­as­sos­sec que patim amb pre­sos polítics (no puc enten­dre de cap manera com se’ls dis­cu­teix aquesta con­dició), exi­li­ats, i la plena incer­tesa de què pas­sarà el dia 22, mal­grat que tor­nin a gua­nyar els favo­ra­bles a la inde­pendència, es manté un espe­rit de lluita molt alt i l’exem­ple de Brus­sel·les és extra­or­di­nari. També con­vida a la espe­rança la cre­a­ti­vi­tat del poble davant l’adver­si­tat. Les xar­xes soci­als en són un expo­nent i hi he recu­pe­rat una dita del visi­o­nari George Orwell, que el 1943 va escriure: “A Espa­nya vaig veure, per pri­mera vegada, infor­ma­ci­ons periodísti­ques que no tenien cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que sol exis­tir en una men­tida nor­mal. Vaig poder com­pro­var que les notícies no es redac­ta­ven per expli­car el que en rea­li­tat estava suc­ceint, sinó en ter­mes del que hau­ria de pas­sar segons la línia del par­tit polític.” La referència és per l’inde­cent titu­lar d’El País sobre la marxa cata­lana a Brus­sel·les. I es pot resu­mir en una altra de les pro­cla­mes de la xarxa: “El procés català des­tapa el fei­xisme, des­pu­lla l’esquerra, ridi­cu­litza la monar­quia i des­tapa la sub­missió dels mit­jans.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia