La veritat i les ombres

La huma­ni­tat encara car­rega grans pre­gun­tes que sem­blen no tenir res­posta. Quin és l’ori­gen de la vida? Quins són els límits de l’uni­vers? Qui és l’enigmàtic “M. Rajoy”? Són qüesti­ons sense resol­dre i segu­ra­ment així es man­tin­dran fins a l’eter­ni­tat (per cert, què caram és l’eter­ni­tat?). Viure acom­pa­nyats per l’ombra de la ignorància sem­bla mala cosa, però cal reconèixer que és gràcies a la insa­tis­facció i el dubte que els humans hem desen­vo­lu­pat un admi­ra­ble espe­rit de recerca de la llum, hem fet evo­lu­ci­o­nar la ciència i s’han redac­tat cons­ti­tu­ci­ons i decrets.

Aquest anhel ha tin­gut expressió artística. Durant l’edat mit­jana vam omplir mones­tirs com el de Sixena amb repre­sen­ta­ci­ons de sants i divi­ni­tats (per cert, què és exac­ta­ment la divi­ni­tat?) que dona­ven una expli­cació inter­na­ment cohe­rent sobre la cre­ació del món i el més enllà. Mol­tes d’aque­lles expres­si­ons artísti­ques es van per­dre, d’altres es van man­te­nir al lloc, i algu­nes van ser con­ser­va­des en museus com el de Lleida. Vist ara, l’expli­cació del món i del més enllà que ins­pi­rava aque­lles imat­ges ja no ens aporta la mateixa llum i segu­re­tat, sinó que ens sem­blen fetes des de la fos­cor i la lle­genda. L’evo­lució, en fi, ens con­ver­teix sem­pre en una colla de des­cre­guts.

Dilluns, unes quan­tes obres del Museu de Lleida van ser envi­a­des a Sixena. Hi havia una sentència d’un jutge que posava llum sobre el cas, un decret que posa sota con­trol el Depar­ta­ment de Cul­tura i de la resta del govern català, i una Cons­ti­tució que dicta negre sobre blanc què s’hi pot fer i què no s’hi pot fer, a l’Estat. Espa­nya es diu a ella mateixa que per fi ha con­que­rit la veri­tat i l’ordre, els par­tits auto­de­no­mi­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes afir­men que el 155 ha fet tor­nar Cata­lu­nya a la nor­ma­li­tat (què dian­tre és, la nor­ma­li­tat?), i l’uni­vers des­cansa per fi lliure de caos.

És curiós, però, que havent-hi aital ordre, una sentència s’hagi de fer com­plir envi­ant anti­dis­tur­bis a un museu; que els jut­ges hagin de retorçar el relat dels fets fins als límits del deliri per man­te­nir polítics a la presó, i que una Cons­ti­tució, que supo­sa­da­ment ha de tenir l’aval dels ciu­ta­dans, s’hagi d’impo­sar a Cata­lu­nya a cops de porra i de 155. No els plan­teja dub­tes? Volen ser un estat evo­lu­ci­o­nat, però els està que­dant un país de lle­genda negra i pre­sons fos­ques. (Per cert, qui caram deu ser “M. Rajoy”?)