Retorn al pis de Joan Triadú

Aquests dies, els fills de Joan Triadú, Teresa i Joa­quim, m’han con­vi­dat a l’antic pis del mes­tre, al car­rer Príncep d’Astúries de Gràcia, a triar alguns dels seus lli­bres. Fa set anys de la seva des­a­pa­rició i el retorn al pis, on havia anat a bus­car els seus arti­cles, sem­pre al límit dels folis meca­no­gra­fi­ats, m’ha produït sen­sa­ci­ons con­tra­dictòries, des de la nostàlgia pel mes­tre i amic, capità dels nos­tres crítics, a la pro­xi­mi­tat amb els lli­bres ano­tats, en dife­rents idi­o­mes i amb el seu ex-libris. Volums relle­gits, amb els ner­vis del llom oberts, on encara he notat l’interès per la lec­tura que va tenir un dels nos­tres grans refe­rents intel·lec­tu­als i cívics. Són temps de penúria, però la història pròxima ens ser­veix per reviure grans moments. De fet, Triadú viu...